Escrit per: Joan Rubal (regidor de Gent)
Aquests
dies de Nadal, després d'una temporada boja de feina i ocupacions
diverses he trobat una mica de temps per llegir. I m'he posat a la
motxil·la un llibre d'en Roger Palà, un jove periodista "de
guerrilla", segons la seva pròpia definició. El llibre es diu
"Mots incendiaris" i està editat per Llibres de la
Corbella (Lo Diable Gros).
És
un recull d'articles publicats entre 2007 i 2010 a diversos mitjans i
espais. Mitjans i espais que se surten del que podríem entendre com
a "grans empreses" periodístiques. De fet, hi ha
publicacions del seu bloc Al darrera la nevera, de Nació Digital, el
setmanari Directa, la revista Enderrock o de l'observatori crític
dels mitjans Mèdia.cat.
Sense coincidir en tot, estic gaudint d'un periodisme valent, crític, fresc i sense embuts també quan toca revisar quina informació consumim a casa nostra; o sigui, que no es casa amb ningú ni mostra corporativisme.
M'ha agradat i comparteixo el que escrivia sobre els funcionaris en aquell article (http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticia/2642/favor/dels/funcionaris) i que vol trencar amb la imatge d'aquest com un col·lectiu privilegiat, "que n'hi ha massa. I que, a més, són tots una colla de dropos improductius amb la feina assegurada de per vida".
Palà va més enllà del bombardeig mediàtic, precisament per trencar amb aquesta imatge nefasta que se'ns ofereix invariablement cada cop que un govern es planteja retallades. Exposa dades com, per exemple que la taxa de temporalitat en l'Administració supera la del sector privat o que 9.000 dels 19.000 funcionaris tenen un sou brut mensual entre 1.200 i 1.500 euros, el que no es pot considerar un salari de luxe, i això abans de les retallades. Com diu en Roger, els funcionaris són un objectiu fàcil.
Així doncs, amb el desig d'un 2013 millor, i pensant en els treballadors de l'Ajuntament de Llavaneres, em permeto reivindicar aquest col·lectiu sempre en el punt de mira de polítics desaprensius i víctimes de ciutadans poc informats.
1 comentari:
Article interessant sobre els funcionaris, però s'hauren de contrastar algunes dades perque provenen de CCOO. Jo personalment crec que antigament un funcionari no es podia (o era molt complicat) acomiadar-lo per que era la manera de controlar als polítics. Però a la pràctica, encara que no es poden acomiadar, el que fan els polítics és arraconar als funcionaris i sustituir-los per personal laboral sense que hagin de passar per oposicions i afins als ideals dels polítics. Crec que s'ha maleït excessivament al funcionari però crec que algunes "formules" haurien de canviar aviat.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada