dijous, 29 de juliol del 2010

POUM 2010. Explicació de vot: abstenció

Gent de Llavaneres s'ha abstingut en la votació per l'aprovació provisional del POUM 2010.
El POUM ha estat aprovat per 10 vots a favor (CiU, PP, PSC), 2 en contra (ERC, SOS) i l'abstenció de GLL.

Intervenció del Regidor Joan Rubal al ple de 28 de juliol de 2010.

"Des de l’inici, fa 7 anys, dels treballs del POUM, Gent de Llavaneres ha
intentat aportar elements per millorar el Pla. Ho vam fer des de l’oposició,
ho vam seguir fent des del govern i ho hem intentat novament fora
d’aquest.
Buscàvem un creixement moderat, equilibrat i sostenible, amb el sòl
necessari per equipaments i buscant la preservació de l’espai natural.

I aquell POUM del senyors Ros i Jiménez (del PP i del PSC) lamentablement
no va arribar a ser el POUM de tots. Tot i així, Gent de Llavaneres va
intentar aportar. Exemples d’això són l’augment de l’habitatge de protecció
oficial i la preservació com a espai natural del Turó de Sant Sebastià. Tot i
això, ho vam considerar insuficient i ens hi vam oposar. En aquell procés es
va passar de 3.158 a 2.826 (330 habitatges menys).

Amb el retorn del document, hi havia una segona oportunitat. I també hi
hem aportat coses, amb altres forces polítiques.

• S’ha augmentat la zona de protecció agrícola i definit espais de
naturals per incorporar a l’àmbit del Parc Montnegre-Corredor,
• S’han preservat zones que havien de ser de creixement residencial i
que no ho seran,
• S’ha reconvertit la franja de separació entre la plana agrícola i la
residencial passant de ser de terciari a espai verd.
•S’han ubicat adequadament les bosses d’habitatge protegit i redefinit
les superfícies mínimes d’habitatges per a que fossin dignes.
•En aquest temps s’han renegociat convenis que estaven fora del
POUM i s’han ajustat els creixements, com a la Bodega.
•S’ha salvat un equipament com el Tennis Parc que s’havia de
convertir en pisos i que passarà a ser equipament municipal.

I és cert que aquest POUM és millor que aquell, però el que ens preguntem
és si és prou bo per a justificar els 3 anys que hi hem dedicat.


Comptant els sectors ja aprovats abans del POUM, passem de 2.800 a 2300
habitatges nous. Creixement propi regulat pel POUM, de 2.300 a 1.740. És
suficient? Potser si, però no ho han explicat al poble.

Respecte del document: hem dedicat 3 anys, però la memòria social, allà on
es fa la diagnosi de la situació social actual i les previsions de creixement;
allà on es defineix les necessitats d’habitatge per al futur, ha patit petits
retocs. En un document de 78 pàgines, la primera modificació està a
la pàgina 58, amb 6 línies que parlen de crisi. Però no s’han canviat els 
escenaris de creixement.
Es parla de la situació “actual” de l’estructura de llars o de les demandes
de serveis socials o de la capacitat econòmica i es fa amb les mateixes
dades que a la versió de 2007. La situació actual?.
Es parla de projeccions de població i es diu que l’any 2005 podem superar
els 10.000 habitants. De fet, ja els superem. Miri, les darreres dades de
projecció de població publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya a
nivell de país i de comarca són de 2008, però el document ha mantingut les
antigues. Doncs entre l’escenari de població de 2002 i de 2008, la previsió
de creixement ha caigut en un 9,96%. És a dir l’IDESCAT preveu un 10%
menys de població. Si es preveu un creixement inferior, necessitem el
mateix nombre d’habitatges?

Els gràfics de població i creixement són els mateixos: on la darrera dada és
del període 2001-2003, on hi va haver un creixement de població interanual
del 6,4%. El 2003-2007 ja queia al 3,6% i entre 2007 i 2009, hem arribat
al 2,2%. Si agafem any rera any, el 2007 vam créixer un 3,0%, el 2008 un
2,7 i el 2009 un 1,7. Estem avui amb poc més de 10.300 habitants, el que
suposaria un creixement de només un 1,3% aquest darrer any.
És evident que la situació ha canviat. La situació econòmica, la social i
la demogràfica. Però aquesta revisió del POUM no ho ha tingut en compte
per definir quants habitatges necessitarem en el futur. I no és una crítica
a l’equip redactor, sinó a la direcció facultativa del POUM, a la direcció
política.


Un altre tema important, el dels equipaments. Tots reclamàvem un Pla
d’equipaments per definir les necessitats de Llavaneres en el futur. Doncs
aprovem aquest POUM sense un Pla d’equipaments.

En aquest punt, permeti’m una curiositat. De les al·legacions que va fer
CIU l’any 2007, aquesta era una reclamació important: deien vostès (quan
estaven a l’oposició) que calia fer un Pla d’equipaments per preveure les
necessitats. Aquella al·legació va ser estimada i consta en l’informe actual
d’al·legacions. Però ara que estava a les seves mans, tornem a portar el
POUM i el Pla d’equipaments continua sense existir.
Ara, si hi hagués oportunitat, només ens faltaria que CIU tornés a presentar
una al·legació contra el seu propi projecte perquè això que reclamaven fa
3 anys continua pendent. Continuem sense un Pla d’equipaments. L’han
demanat a la Diputació. Però és que potser l’hauríem d’haver elaborat des
de l’Ajuntament, si realment era important, que ho era i ho és.


Quant a la difusió i coneixement del POUM, el senyor alcalde, tant
beligerant fa 3 anys, cau en el mateix error: voler aprovar amb presses i
sense explicar-ho al poble.
Al mes de juliol i sense ni una sola reunió oberta
als ciutadans o a les entitats. I no li demanem un procés d’exposició pública
oficial que retardaria l’aprovació. Li demanem allò que CIU reclamava
quan era a l’oposició, transparència. I, com a grup polític, li hem
demanat temps per documentar-nos abans d’una votació tant important.
És veritat que hi hem participat, però al POUM, i al poble no li pot venir d’un
mes de temps en l’aprovació del pla de més trascendència en els pròxims
12 anys. Especialment si, com diuen vostès, aquesta serà una foto fixa del
futur del poble.
Nosaltres creiem que s’ha millorat, i creiem que ho ha fet en coses
importants, però si és així, per què no ho han explicat al ciutadà? I,
pel contrari, si les millores no són tant grans com per haver-les d’explicar,
feien falta 3 anys per arribar a aquest punt?
I el problema són sempre les presses. Les presses i les eleccions.
Aconseguir una aprovació per aconseguir un terreny, per poder edificar
un equipament abans de les eleccions. El que importa és poder inaugurar
abans de les eleccions.

Vaig acabant. Ens diu que aquest document és el mateix que hi havia al
gener de 2010, però el cert és que el darrer informe l’han rebut fa dues
setmanes i que han incorporat el POUM a l’ordre del dia del ple fa només 10
dies.
Ara alguns diran que ja coneixen prou el POUM, però permeti’m dubtar
que alguns dels que votem avui s’hagin llegit el document, ni a fons, ni per
sobre.
Entenem que necessitem un POUM, però un POUM realista, un Pla que
incorpori els canvis que s’han produït aquests anys.

Entenem igualment que s’ha treballat molt des del departament
d’Urbanisme i des de l’equip redactor, però tot i ser un document de tràmit,
els escenaris que dibuixa el POUM, s’haurien d’haver ajustat.

El nostre vot ha de ser un vot responsable i sabem que aquesta és una eina
necessària de planificació. Sabem que no podem seguir funcionant amb
unes Normes urbanístiques obsoletes i perilloses. Però creiem que a aquest
POUM li ha faltat una passada més. Un ajust més per reflectir els canvis
socials. Li ha faltat transparència, la que calia per explicar també, perquè
cal explicar-ho, i que el ciutadà sàpiga que les implicacions del cas Pretòria
no afecten a la planificació, encara que es puguin haver comès irregularitats
en alguna operació, que no som nosaltres els que ho hem de dir: ha de ser
un jutge. Però això també s’ha d’explicar.

La seva por senyors del govern de CIU, les presses i el càlcul electoral
d’última hora, el porten a cometre el mateix error del govern del senyor Ros
i del senyor Jiménez i, malauradament ens obliguen a sentir que s’ha perdut
l’oportunitat d’oferir al poble informació i un vot unànime a favor d’un Pla
General Urbanístic, del POUM de tots."

SUPRESSIÓ DEL SISTEMA DE RECOLLIDA PORTA A PORTA A LLAVANERES

Intervenció del Regidor Joan Rubal al Ple de 28 de juliol de 2010

Vull començar, en relació al que ha dit el senyor Ruiz, que en l’informe del tècnic no hi ha cap recomanació de què es suprimeixi el servei. No hi és, i això és una pista que ens ha de fer pensar.
En aquest tema, com tantes altres vegades, es tornen a equivocar i posen
l’interès propi per davant de l’interès general. I quan vostès parlen de
poble net i tranquil venen fum, però no responsabilitat. I quan surten
els problemes, enlloc d’afrontar-los i donar solucions, retallen serveis.
La retirada del servei Porta a Porta suposa un pas enrere en un sistema que pot millorar encara, però que està demostrat com el més eficient i que millor atén les necessitats de la gent.
Amb un sistema ben gestionat, la presència de brossa al carrer és menor i
es redueix en part la necessitat de contenidors que molesten el veïnat més
proper. És cert que el cost és superior en ma d’obra, però es compensa
amb la millor qualitat de la selecció de materials, en redueix el tractament
posterior i n'incrementa els ingressos per la seva venda. El balanç global
tendeix a ser similar però amb resultats ambientals molt millors.
El problema és què, per a que funcioni el sistema s’ha de creure en ell i aportar els recursos necessaris (i no parlo només de diners), parlo d’informació, d’educació, de vigilància fins que el sistema es normalitza.
I en això, com que no hi creuen, no han fet res i ara l’eliminen.
L’accessibilitat: el PaP és una alternativa a uns contenidors que continuen
sent inaccessibles. I no han fet res en això.
Retirant el servei de recollida, ara obligarà als ciutadans del centre a
caminar fins els contenidors amb la fracció que més pesa. Precisament als
veïns del centre, que són els que tenen els contenidors soterrats més lluny
de casa.
La brutícia: augmentarà la brutícia i la saturació dels contenidors que
més problemes donen, els que fan més pudor i atrauen rates, com les
que hi havia fa un mes a Pisos d’en Tordera. Tot el que es recollia i anava
directe al camió, ara anirà als contenidors...o fora dels contenidors.
Això vol dir més desbordaments i més pudor. Vagin senyors del govern
al Parc dels Geganters i vegi com està cada nit. Ara serà encara pitjor.
I cada vegada que hi ha un problema, hi posen contenidors verds de
superfície i tornem enrere. Han pensat de posar-los davant casa seva?Perquè no pensa a instal·lar contenidors soterrats allà on cal? Es clar que
costa diners, Senyor Garcia, però en altres coses si que s’ho gasten.
Balanç econòmic: aquestes actuacions, i està demostrat amb estudis,
reduirà el grau de selecció de la brossa i s’envia més rebuig a cremar. I
això, senyor alcalde i senyor García, ens costarà més diners a tots.
I el pitjor és que suprimir aquest servei no ens estalvia ni un euro. I diuen
que gastaran part dels diners en més neteja de contenidors. Però és que
això és el que haurien de fer en qualsevol cas.
Haurien de posar recursos en millorar el servei i en canviar aquells
contenidors que com els de la plaça de la Vila estan a sota de les finestres
dels veïns, com a Minerva i com a Fornaca. I en fer arribar soterrats a
aquelles zones que no en tenen.
Acabo ja i li demano només 4 coses:
1. que mantinguin el sistema del Porta a Porta i se’l creguin
2. que pensin en la gent gran que haurà de desplaçar-se cada dia fins als contenidors amb bosses que pesen molt
3. que pensin en els veïns que viuen a prop de les bateries, que s’ompliran més i donaran més problemes de pudor i brutícia al carrer.
4. inverteixin en bateries soterrades noves adaptades i accessibles i en moure aquelles que estan mal ubicades com a Minerva i Fornaca.

dissabte, 10 de juliol del 2010

“SOM UNA NACIÓ. Nosaltres decidim”








per: Miquel Molinàs

Tinc ben clar que fer poble és fer país. La convocatòria d'Òmnium Cultural em dóna l'oportunitat de manifestar amb altres ciutadans el meu convenciment que val la pena defensar la nostra identitat com a poble. Més enllà de lemes, banderes partidistes i el discurs oportunista dels partits polítics hi ha un idioma, una cultura i un poble que cal defensar.
Visca Catalunya