Arguments per una reflexió al Sol

Per: Miquel Molinàs

Quan hauríem d'estar parlant sobre la indignació que representa les retallades a la integració laboral dels discapacitats davant dels més de 20.000 milions d'euros del rescat de Bankia, ens fan parlar de l'estupidesa humana tot llegint la notícia de les dots cantaires del Regidor Costa (PP)

Permeteu-me compartir les meves reflexions al respecte:

1.  “És va fer en una ambient distès”... Si això ho fa en un ambient distès no em vull ni imaginar de què seria capaç en un situació difícil.

2. “S'hagués disculpat si algú li hagués fet evident que s'havia sentit ofès”... És que la resta de convidats al sopar el van seguir amb la broma estúpida de la cançó?? Ara jo també li dic que m'ha ofès i li demano que es disculpi. Em permeto suggerir-li que un bon moment per les disculpes seria el proper ple municipal.

3. “No ens podem posar en el que fa en la seva vida privada”. El sou de 2.000€ al més, que cobra el regidor Costa, també fa referència a la seva vida privada? Quan va parlar en públic i abans d'entonar les dues estrofes de la ignominiosa cançoneta no se l'havia presentat com a regidor de l'ajuntament de Llavaneres?

Són les comparacions odioses?

Costa – Camilla

La gallina Camilla és de goma i és mascota oficial de la missió SDO de la NASA. La Camilla també posa la cara al sol però ho fa amb finalitats científiques i no té cap vergonya de fer-ho públic.

"Tan sols dues coses són infinites: l'Univers i l'estupidesa humana, i de la primera no n'estic gaire segur ..." (Albert Einstein) 

Bernat - Esperanza Aguirre

Quan hi ha algú que no pensa com tu la solució és tapar-li la boca. No volem sentir xiulets?, doncs fem el partit a porta tancada. No volem preguntes que ens puguin posar en evidència?, doncs no s'admeten a tràmit les preguntes de l'oposició al ple.

Fa uns anys, Graupera (CyU), va trencar un pacte de govern amb ERC i Gent amb l'excusa d'unes diferències per una activitat juvenil que havia proposat l'aleshores regidor del govern Nani Mora (ERC) i que va acabar amb la seva destitució. Ara veurem quina és la seva coherència quan un altre soci, Sr. Costa del PP, canta en un ambient distès el 'Cara al sol'.

 

Govern (CDC- UDC) – Bens

Les ovelles són un dels animals més bonic però també el més beneit que hi ha. Sense criteri van seguint aquell que els hi sembla oferir seguretat. Ens agradaria alguna mostra pública de criteri per tal que no ens portem a confusió i sapiguem de quin peu calça cadascú.

I ara que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
I per cert... la meva opinió sobre les retallades és que a més d'estúpides, són injustes i indecents.

No ens ho mereixem

Fa molts anys, la societat espanyola va passar pàgina de la seva història tot mirant al futur. Gairebé quaranta anys (comptant la guerra i la dictadura posterior) és passaven a benefici d’inventari sense demanar responsabilitats als protagonistes, no ja de la guerra en cap dels bàndols, sinó als que exerciren l’opressió contra el poble durant 36 anys negres.

Ja entenc que per a alguns aquesta època no va ser res més que un seguit d’anys amb un règim diferent de l’anterior. Un règim il·legítim i antidemocràtic i imposat per la força de les armes, però “només això”. Ja ho entenc, que a alguns això no els genera cap problema. Ja entenc que per a alguns, a més de no suposar cap problema, va significar tot un món d’avantatges, un món de colors on fer negocis, on exercir de vencedors i, per tant, una Espanyalàndia meravellosa. En aquesta Espanya van créixer, madurar, establir la seva família i els negocis i, a més, eren “algú” socialment.

Desgraciadament, en aquesta Espanya que alguns enyoren, hi va haver un munt de persones que ho van perdre tot perquè se’ls va ocórrer estar al bàndol de la República, el règim legítim i democràtic d’aleshores. “Noi, quina mala sort... “.

Aquests perdedors, molts d’ells, un cop acabada la guerra, van haver de patir penes de mort, l’exili, la presó, humiliació, pèrdua del prestigi social i, en el millor dels casos la por a que qualsevol dia un conveí, algú del seu propi poble o carrer, un “afecto” al règim franquista li volgués mal...això és terror. És el que genera la dictadura, una inseguretat legal que degenera en terror. Aquesta por va mantenir molta gent callada i sotmesa. I, sense ornaments, sense “adornos”, així van passar gairebé quatre dècades, per a molta gent, tota una vida.

Alguns però, molt compromesos, molts valents o molt “inconscients” s’atreviren a cridar, a enfrontar-se al poder i a lluitar per aconseguir la llibertat i la democràcia. Jo soc massa jove i vaig viure amb consciència només la darrera etapa. Però molta gent s’hi va atrevir contra “el miserable” encara que aquest enfrontament podia significar la mort o la presó o tot.

Doncs tot això, quan va morir en Franco, ho varem obviar. En l’idioma imposat, es diria que es va fer tabla rasa con el pasado o borrón y cuenta nueva. Però aquest “borrón y cuenta nueva” no significa que hem oblidat aquesta època negra, no. Només vol dir que varem triar mirar endavant i no començar a fer retrets i judicis i a passar comptes amb tot el seguit de “afectos”. Però aquesta etapa negra continua sent una afronta, una ofensa per als que van patir la dictadura, per als que no anaven darrera de la creu a la processó. I això és el que cal que entengui aquest regidor actual: cantar el Cara al sol mentre s’afaita pot ser el seu divertimento i ningú no es posarà en els seus gustos musicals ni polítics. Però cantar això en un acte públic (perquè un dinar de costellada de desenes de persones d’una entitat esportiva i social del poble digui el que digui aquest senyor, és un acte públic pel que a ell respecta i la seva figura): no estava en un dinar familiar ni en un acte de partit. Repeteixo: cantar això en un acte com aquest és, en primer lloc, una pèrdua de papers descomunal; en segon lloc, una falta de respecte als assistents que l’acullen a la festa i, en tercer lloc, una desconsideració i pèrdua de la noció de quin paper juga pel seu càrrec de regidor. Concentrat en una sola paraula i, sent benvolent, va ser una estupidesa.

A ell potser no l’importa, però per a gent que pugui tenir familiars assassinats en la postguerra o empresonats durant la dictadura o víctimes de represàlies, aquell himne (el Cara al sol) no és altra cosa que un símbol del patiment que han sofert.

Fins i tot, per als que no hem patit la pitjor època de la dictadura, però que hem entès, com a mínim, que va suposar molt de patiment, sentir cantar això en públic no és que en produeixi por, és que ens produeix repulsa i sentim que se’ns riuen en la nostra cara. I això, venint d’un càrrec públic és inadmissible. I ni “l’alegria” del moment, ni “el carregament” que pogués portar a aquestes altures de festa són excusa ni disculpa. I, si no, es beu aigua.

Només em referiré breument en record de tota la gent que des de les files del catalanisme polític, des del sentiment nacionalista van enfrontar-se al règim. Només recordar que alguns dels nostres càrrecs institucionals més destacats de la democràcia van patir presó. Això ho dic per la comprensió que són capaços de desplegar alguns membres de Convergència i Unió i membres del govern municipal de Llavaneres. Ells sabran perquè són tant comprensius; i ja s’arreglaran amb la seva consciència i amb els seus dirigents, però no deixa de ser curiós com disculpen aquest fet i, fins i tot ho justifiquen. Potser li podem demanar al President Pujol què li sembla aquesta comprensió envers el sentiment “Caralsolista” d’un soci del seu partit. Potser l’alcalde seria capaç d’explicar-li al President Pujol com un fet irrellevant i “privat” que el seu soci, en una costellada del club de futbol i presentat per algú com a regidor de l’Ajuntament, va acabar entonant (i esperant que tothom cantés) el Cara al sol. Al meus avis, una mica més grans que aquest regidor nostàlgic (i ja morts) no els hauria fet cap gràcia, us ho asseguro. I aquí deixo el tema pel que fa a Convergència i Unió. Un pèl més de vergonya i de dignitat mai serà excessiu...

Jo, al contrari del que potser farien altres, no demanaré que s’afuselli ningú a l’alba, ni que el poble li retiri el saludo (cosa que també van patir alguns “rojos”). Fa temps que hem superat aquesta etapa. La brutalitat i la barbàrie de la tortura i la pena de mort o de l’exclusió social per la política fa temps que va passar, però, tractant-se d’un càrrec públic, li demano, li exigeixo que demani perdó públicament per la, com a mínim, inconveniència del seu comportament. Espero que ell reflexioni, si pot, i que els seus companys de govern, homes i dones de CIU no arxivin també aquesta falta de respecte i desconsideració a benefici d’inventari.

En l’àmbit personal i polític, tot i el desacord important i la distància política que ens separa, he intentat ser respectuós amb aquesta persona. Crec que la resta del poble ens mereixem que aquest regidor del PP, mostri respecte i demani disculpes pel que va fer en públic. Així ho espero, perquè ja fa massa que dura la prepotència.

Joan Rubal

Regidor de Gent de Llavaneres

22 de maig de 2012

Financiació del deute municipal

Sé que som, des de Gent de Llavaneres, reiteratius, però és que no mostren, des del govern ni un mínim esforç per fer bé les coses. Continuen, tot i els sous quantiosos que cobren, dedicant a les seves obligacions el temps mínim o, de vegades, ni això. Sempre hem d’anar amb preses, a trompicons. I les coses no surten. La mostra més clara el POUM, que ni està ni se le espera ni tampoc informen...Ja ni es molesten

Fins i tot en els temes que són absolutament previsibles, en aquells que són fins a cert punt fàcils de consensuar. Ni tant sols en aquests mostren la més mínima voluntat i, com sempre, tiren pel camí del mig.

Ens tornen a convocar per a un ple extraordinari i urgent. I no s’han molestat ni a fer una trucada als portaveus. I al ple, igual: enuncien el punt i, sovint, no es molesten ni a exposar el tema que porten a aprovació. De vegades imagino que, com que ja tenen la majoria suficient, fa mandra, oi? En altres, estem convençuts que no expliquen les coses perquè ni s’han molestat a informar-se.

I això és més trist i més greu.

Extraordinari i urgent: un tipus de convocatòria que a força de fer-ne moltes, acaba sent la més ordinària i freqüent. I ja els vàrem dir l’últim ple: per aquest camí, no farem res. Bé, o ho faran vostès sols mentre tinguin majoria.

I entro al tema.

Som conscients que cal pagar. Que l’ajuntament no pot (que no hauria) de ser un morós, perquè les empreses (grans o petites, però sobretot les petites) pengen moltes vegades d’un fil i que els problemes d’impagaments i els costos de finançament l’acaba de trencar i s’enfonsen. Però això a vostes.... oi?

I per això, l’ajuntament, que té una regidoria de promoció econòmica no hauria de ser mai el problema enlloc de posar entrebancs continuament. Però això requereix de consciència dels que gestionen, dels que gasten. I és aqui on falla l’ajuntament. Continuem gastant per sobre del que ens podem permetre i en conceptes injustificacbles.

I així, continuen gastant més d’un quart de milio d’euros anual en sous polítics, que és un 21% del que demanem ara que ens financii l’Estat. Un número ràpid: estem demanant un crèdit per pagar en 10 anys aproximadament el que el govern es gastarà en sous polítics del govern en només 4 anys i escaig. Estem demanant un crèdit per pagar el que costen vostès.

Els deia que jo crec que hem de pagar els nostres deutes, però no només això: hem de pagar els nostres proveïdors i, a més, fer viable l’economia municipal. I no fa ni un any que l’alcalde deia en una entrevista a televisió que l’ajuntament de Llavaneres no tenia problemes econòmics. Semblava increíble si no fos perquè coneixem a l’alcalde i les seves capacitats per vendre, perdonin, per “vendre la burra”. Ara ho entenem millor: Llavaneres no té problemes econòmics, perquè els seus problemes de diners els trasllada als proveïdors, perquè no els paga

I això no pot ser.

Però és que ni es molesten a explicar què i què no fan passar pel Pla de pagament a proveïdors, perquè no perden ni un minut a dir-nos quines economies faran per pagar els 15.000 al mes per retornar el crèdit. Perquè com en tot, vostès no es molesten a explicar, consultar, consensuar o debatre amb els que estem a l’altra banda de la taula. Com sempre vostès s’ho maneguen tot. I, com sempre, només reaccionen quan algú imprimeix i publica octavetes. Això si què els fa moure. Això els preocupa tant que fins i tot ho regulen per fer-ho il·legal, com l’intent de prohibir les càmeres aquí.

No ho amaguin més: aquest pla no ens salvarà si vostès no canvien la manera de gastar: quan paguem les factures atrasades que tenim de llum, de neteja, d’escombraries, de la benzina dels cotxes, etc....quan paguem amb aquest crèdit, quan de temps trigarem a estar igual d’endeutats? Un any? Dos? Quan acabi aquest mandat i deixin el càrrec, què ens quedarà?.....una pilota de deutes?

Han de canviar la manera de gastar. I no ho fan ni ho faran perquè l’economia municipal els importa molt menys que les seves pròpies butxaques...

Senyor Bartomeu, Ni ho han buscat abans ni ho buscaran més endavant. Perquè parlen molt, però a l’hora de la veritat, no fan res del que diuen. Ni han buscat el nostre suport ni, evidentment, el necessiten. I creiem que és una mala política, però ho acceptem.

Senyor Costa, responsable de les relacions amb el comerç i les empreses, el millor favor que podria fer a les empreses i el comerç de Llavaneres és deixar el càrrec i el sou que s’emporta cada mes amb una regidoria gairebé per estrenar. Alliberar l’ajuntament de la càrrega del seu sou, que ni es justifica ni es guanya, però ens endeuta.

Senyors del govern, deixin de mirar-se el melic. Deixin de demanar més sous i deixin ja de barallar-se per posar-se a treballar.

Gent de Llavaneres s’abstindrà.