Aquest
diumenge 22 de juliol es compleix l'aniversari de l'atemptat
terrorista d'un l'ultradretà a l'illa noruega d'Utoya.
Els 77 morts i els centenars de ferits són la conseqüència
desgraciada de la bogeria d'un assassí que encara avui es continua
justificant sota el pretext de preservar la nació noruega de la
“contaminació” dels estrangers. La resposta del primer ministre
ha estat que Noruega, sortosament i de fa temps, és un país divers.
Això m'ha
fet recordar en clau local... A Llavaneres, a la legislatura
anterior, el govern Graupera (CiU) amb el suport del PP, la sintonia
“casposa” ve de lluny, va aprovar una norma per la que es podia
aprofitar les dades del cens municipal per a la denúncia
dels immigrants. Aquesta decisió va ser una còpia de la
iniciativa presa a Vic en un temps en que aquest tipus de mesura
proporcionava rèdits electorals. Quan venen mal dades els primers a
rebre són els més indefensos.
L'oposició
ens vam manifestar en contra doncs posava en perill el paper
fonamental del cens per protegir els drets més elementals dels veïns
com són la sanitat i l'educació.
Ara ens
demanem:
- Creieu que a Llavaneres tenim un problema amb els immigrants censats?
- Quants cops s'haurà utilitzat les dades del cens per denunciar un veí?
- Quina era doncs la finalitat de la norma?
La política
no és un joc, ni només un lloc per tenir un sou. Volem polítics
responsables i honestos.
