dilluns, 29 de juliol del 2013

GENT PREGUNTA AL PLE DE JULIOL

Avui 29 de juliol i darrer dilluns del mes , hi ha ple. Com sempre a les 21h a la sala de plens de l'ajuntament.
Aquí podeu llegir les preguntes i els precs de Gent preparats per aquest ple.
Us en mantindrem informats



diumenge, 28 de juliol del 2013

SANTIAGO DE LUTO, LLAVANERES .... DE VACANCES


Víctimes a Santiago, dol a Espanya i les banderes de l'ajuntament ni ho han notat. Falta de sensibilitat? Desorganització ? En resum "una altra vergonya".
les banderes el divendres 26 de juliol
Ens permetem transcriure un text llegit al facebook amb el que ens identifiquem plenament. Quan els símbols estan buits, tan sols esdevenen una comèdia. Sobren nacionalismes interessats i els agermanaments fantasmes. Fisterra perdona'ns, gràcies Javier.

Javier Sanz Marcos MANDA CARALLO!
Es una conocida expresión gallega con muy diversos significados pero en el presente contexto sólo puede ser entendida como de rabia y cabreo.
Si algún valor tienen las banderas (mas allá del identitario y de del propio interés de quien las enarbola; con el que no me identifico) es el de la solidaridad; y, por ello, me habría gustado ver las de nuestro pueblo “identificándose” (ahora sí) con el dolor de una tragedia que ha sacudido a toda una tierra en la que, por cierto, se ubica un pueblo (Fisterra) con el que estamos ¿hermanados?.
Que significa hermanamiento? Compartir mutuos intereses (y reciprocos viajes de placer) o también apoyarse emocionalmente en supuestos como el desgraciadamente ocurrido en la capital de Galicia.
Nuestro Ayuntamiento, con una absoluta falta de sensibilidad ante el terrible accidente ferroviario ha omitido toda mención (en su página Web, y a diferencia de lo sucedido en la del “Concello” hermanado) al mismo, ha eludido toda muestra de dolor por la tragedia y ha mantenido inhiestas (arriba, que se vean bien!) las tres banderas que engalanan su fachada. Eso sí se trata de un pueblo en lo que prima el mantra oficial de de “net , segur i amb qualitat de vida”; y seguro que es así…no sólo está net de ideas sino también de sentimientos.
Espero que, al menos nuestros gobernantes sean congruentes, y no mantengan un hermanamiento que, en las actuales circunstancias, no deja de ser un vergonzoso sarcasmo.
Desde aquí (a mil kilómetros de distancia) soio suliñar a miña lembranza pra a calidade da xente que axudou en momentos tan tráxicos como os vividos así como a os mortos, feridos e a suas familias.
En resumen y por no utilizar expresiones mas gruesas (que son las que me apetecería manifestar…MANDA CARALLO!

dijous, 25 de juliol del 2013

SOM RADICALS?

Com, què i per què paga l’Ajuntament? Per què i què paguen CIU i PP a Llavaneres?. Quan només funciona la por.

Per segona vegada en dos mesos, el govern municipal retirarà un dels punts de l’ordre del dia del Ple de dilluns pròxim. Es tracta del pagament d’expropiacions i indemnitzacions duts a terme per conveni l’any 2005.
Per segona vegada ens trobem a sobre de la taula un expedient incomplet, amb carències importants pel que fa a informes que justifiquin o certifiquin el què es paga, per què es paga i com es paga.
El primer intent del govern CIU+PP de dur a terme les compensacions va ser el mes de maig. El fet que es demanessin uns informes i documents sobre el tema va fer que tot tremolés, que tothom defugís la responsabilitat i es quedés a sobre de la taula esperant...informació, que era l’únic que es demanava. Es demanava algun document certificant que allò valia el que valia i que el que demanava el particular era realment el que tocava. Que menys que informació per saber realment el que estem votant? El regidor de SOS, davant la resistència inicial i a què els informes no apareixien va deixar caure que si es portava a ple i es pagava, a l’endemà s’enviaria l’expedient a la Fiscalia. Algú va arribar a insinuar que sobre aquest tema, eren els polítics d’aleshores que havien de respondre...del com i del quant es pagava.
Deixeu-me dir també que, entenc que ara que les condicions del conveni es compleixen, és just que el particular cobri el que li correspon. Però, evidentment, només el que toca.
Doncs es va fer un primer informe. I va resultar que amb una primera revisió, entre coses ja fetes per l’Ajuntament, obres ja pagades i altres no executades l’Ajuntament havia de pagar 36.000 euros MENYS del que s’anava a pagar. I només per preguntar “on són els informes”. Ningú no s’ho havia mirat? No hi ha una regidora preocupada per saber si realment pagàvem el que tocava? O un regidor d’Hisenda vigilant que el que anàvem a pagar era realment el que corresponia? És que només es preocupen d’ells mateixos?
Final de la primera part: Hem estat a punt de pagar una quantitat 36.000 euros més alta del que s’havia de pagar. 36.000 euros de més...I si no amenacem, què? Podem confiar en els grups de CIU i del PP per a fer la feina?. Qui se’n beneficiava d’aquests “extra”? Aquesta és la pregunta. Alguns diran que demagògica, però 36.000 euros no són demagògia, són un pessic molt important de diners, especialment si es paguen quan no s’han de pagar.

En el millor dels casos, pensant amb benevolència, és una mostra de desídia, d’abandó, de despreocupació pels diners públics, per la feina. Això en el millor dels casos...

dimarts, 16 de juliol del 2013

El casos de l'alcalde Graupera

Més notícies sobre la gestió de l'alcalde Graupera i tampoc són bones... 



Ara l'assetjament contra un funcionari, la sospita de tolerància administrativa delictiva, la manca de respecte a la normativa vigent, les sospites de tracte de favor a canvi de regals particulars, la mala gestió dels serveis contractats,... surten a la llum pública.

Tots aquests casos oberts, a banda de representar un greuge econòmic pel municipi, també ens fa avergonyir a tots els llavanerencs.

La feina dels regidors de l'oposició també és el control de la gestió de govern. En volem destacar el treball i el seguiment dels regidors de SOS i Gent. Ens agradaria dir que el poble va bé però malauradament encara no és possible.

L'alcalde Graupera no és un cas .. és més d'un cas i no ens els mereixem.