dimecres, 5 d’agost de 2009

Agraïment per la Montse Rojas


Hem llegit en el bloc de la Montse (juliol 2009) la renúncia a continuar en el partit degut a divergències amb la direcció del mateix. Montse Rojas va encapçalar la candidatura de Ciutadans a les darreres eleccions municipals a Llavaneres.

Salvant les diferències polítiques que tenim, és de justícia agrair a la Montse la seva dedicació i esforç desinteressat per millorar Llavaneres. Les seves opinions al bloc i la seva participació en la política local han obert espais de discussió sempre interessants.

Ens agraden els polítics que d'acord amb les seves conviccions saben renunciar quan cal al seu lloc. Al mateix temps denunciem aquells que arrapats a la poltrona obliden les seves conviccions i compromisos. Per desgràcia continuem tenint a Llavaneres força polítics enlluernats per la medalla i pel títol oficial. Individus que fan de la política un sistema per guanyar-se la vida i un aparador per poder “escalar” posicions socials. No cal ser gaire llest per identificar-los i en aquest bloc, a la passada legislatura i també en aquesta, hem escrit un munt sobre ells. Aquest tret, el dels “aprofitats”, no és patrimoni exclusiu de cap partit en concret i a tot arreu hi ha “trepes”.

La Montse sempre serà una llavanerenca que va donar la cara i va defensar honestament i sense cap por les seves conviccions.

Als que hem tingut sempre clar que la veritat no és patrimoni de ningú i que en la pluralitat està la força de la democràcia, ens sap molt de greu quan desapareix alguna de les opcions polítiques al poble.

Gràcies Montse i fins sempre

1 comentari:

Anònim ha dit...

Trobo adient, Miquel, el teu escrit. Tot i les diferències que a un el poden separar d'una altra opció política, cal reconeixer la dedicació, el temps dedicat i la voluntat que l'han mogut. La voluntat quan va encapçalar la candidatura de Ciutadans i les raons ara per deixar-ho.
Varem ser molts que no vam entendre la candidatura conjunta de Ciutadans amb Libertas, el grup polític de Miguel Duran. Aquesta aliança que presentava unes propostes que es poden qualificar com quelcom més que radicals no va lligar gens amb el que ha proclamat des del seu inici Ciutadans com a opció política. No ho vam entendre des de fora i sembla que tampoc s'ha acceptat a dins. Aquesta divergència ha portat a la desafecció de molta gent respecte la direcció de Ciutadans i l'abandonament d'un projecte que podia tenir més o menys representació però que era una força de contrapés a l'escenari polític.
Crec que no hi ha d'haver espai per aquests radicalismes i m'imagino que al final, aquesta aliança farà trontollar, si no desaparéixer Ciutadans tal com s'ha conegut fins ara.
La Montse Rojas ha fet alló que haurien de fer altres quan no troben espai en el grup i després d'intentar canviar-ho: marxar.
Estic segur que personal, interiorment se sentirà molt més còmode i pel caràcter contestatari que li suposoestarà millor a fora que a dintre. Això no vol dir que no segueixi buscant el seu espai.
Així, pel que hem vist fins avuí, em sumo a la felicitació i l'agraiment a la Montse pel temps, la dedicació i la voluntat de participar en política i per haver-ho fet sent honrada i coherent amb el seu sentiment i les seves idees.
Reitero, felicitats Montse Rojas, felicitats ciutadana.