dijous, 29 de març de 2012

UN ANY...MÉS DE MANDAT

Per: Joan Rubal ( Regidor de Gent de Llavaneres )

Després de gairebé un any del nou ajuntament, què s’ha fet i cap a on ens porta el govern de coalició de Convergència i Unió i Partit Popular?.

És reforça l’autoritarisme i la manca de transparència

La presència del PP, ha reforçat la manera barruera i poc transparent de gestionar. Lluny de moderar l’actitud dictatorial de l’alcalde, han pres noves mesures, per amagar la gestió del dia a dia amb circulars internes als treballadors que els hauria de fer vergonya (si en tinguessin). Però què s’ha fet, en realitat, a banda d’assegurar més de 20.000 euros mensuals en sous als polítics del govern? Són responsables o vividors?
Què s’ha fet per ajudar a generar feina i activitat econòmica? On són les ajudes a les famílies quan s’endureix la crisi? I el POUM? Amb un regidor dedicat en exclusiva? I la neteja viària i les escombraries? I la zona industrial, el quadrant d’ús del poliesportiu? I les mesures d’estalvi? Pagar els proveïdors és un deure moral i una mesura social (devem més d’1,5 milions d’euros) i continuem gastant, ara en una nova construcció per a la brigada.

Una agenda per estrenar i una gestió de rics

L’agenda del govern de fa un any, no està igual, sinó pitjor. Repassem:
  • El POUM continua a l’aigüera.
  • La zona esportiva, està més empantanada administrativa i judicialment que mai. Després de 4 anys de govern Graupera, continuem avergonyits per les nostres instal·lacions i sense veure la sortida.
  • La vivenda social continua sense construir. Anys perduts i parelles joves que en aquests moments no estan en condicions ni tan sols d’accedir-hi als habitatges de protecció oficial. Les coses mal fetes...
  • La zona industrial continua tant estancada i abandonada com abans, tot i les promeses del regidor Costa, del PP, que s’havia de menjar el món. De moment l’únic que ha arreglat en aquest any és la seva situació: amb un sou d’uns 2.000 euros pel 60% de dedicació...Com a promoció de feina no està gens malament, de la seva feina, és clar...
  • La gestió econòmica és una ruïna. Mantenim un endeutament i generem un dèficit anual tant fort que no som capaços de trobar crèdits als bancs. Afortunadament, el Plan Rajoy de pagament de proveïdors serà la campana que en doni aire. I continuem generant despesa com si fóssim milionaris, però el cert és que els ingressos municipals han caigut en picat des de fa ja tres anys.
  • Hi ha més d’1,5 milions d’euros pendents de pagament a proveïdors. I el crèdit d'aquest govern ens hipotecarà econòmicament per molts anys, perquè aquí ningú d’aquest govern pren consciència de la situació.
  • A Llavaneres s’acomiada treballadors municipals per poder mantenir els sous i justificar la feina d’alguns regidors. A algú potser se li ha passat pel cap, fins i tot, assignar-se el sou d’un tècnic que es jubila...imagineu-vos.
I continuem gestionant amb els peus i no amb el cap:
  • S’acaba de perdre una demanda laboral que condemna l’Ajuntament per acomiadament improcedent. S’ha de readmetre treballadors que es va fer fora l’octubre passat, s’ha de pagar per tot el temps transcorregut (i que, evidentment no han treballat) i, a més, hem de pagar un dineral per un assessorament legal que ha servit per....res. Diners llençats a la brossa.
  • I sabeu què? Ara s’acaba d’acomiadar un altre treballador i s’utilitza el mateix argument que el jutge acaba de desestimar: les causes econòmiques. Tornarem a pagar un advocat extern i tornarem a perdre una demanda? No tenim dret a malpensar? És que qualsevol persona, amb un mínim d’enteniment, no buscaria altres vies de solució?. És per començar a preguntar-se qui és l’advocat, o bé, per què aquest entestament a perdre diners amb aquest sistema de treball. Al final, sempre acabem allà mateix: qui es beneficia d’aquest mala gestió?...evidentment, l’advocat, que cobra les seves minutes. Però és raonable preguntar-se per què llencem els diners d’aquesta manera?.
  • No seria millor intentar pactar? No seria millor buscar altres àrees d’estalvi de recursos i no aquestes, que ens estan costant diners enlloc d’estalviar-los?.
Sovint em pregunto: si l’advocat el paguessin els regidors del govern de la seva butxaca, si els costos estúpids els repercutissin en els seus sous, gestionarien igual o bé s’ho pensarien abans de fer el que fan?
  • Es fa fora a gent alhora que s’augmenta la jornada laboral i els costos d’altres. Fins quan haurem d’aguantar el partidisme i l’amiguisme? Hem passat 30 anys de democràcia per tornar a les polítiques de caciquisme? De nepotisme? Es que hem tornat a l’època en que el que realment tenia valor era conèixer o ser amic de l’alcalde, el ministre, el regidor? Tots els treballadors són tractats igual? Doncs sembla que no.
  • Es retallen serveis i salaris de treballadors mentre que s’ha augmentat la despesa en sous de regidors del govern. Cada anys ens costen entorn de 250.000 euros, gairebé 3,5 milions de pessetes cada mes en sous polítics.

Quan arribem al límit, es vendrà el servei d’aigües?

Quan toqui començar a pagar aquest “despilfarro”, aquest malbaratament de recursos i de diners què farà Convergència i el PP si estan al govern? Doncs molt fàcil, l’únic que es pot fer: pujar els impostos. I aquest termini no està massa lluny. És més que probable que l’any 2013 o 2014 toqui fer una pujada de taxes per pagar aquest ritme de vida.
L’alternativa serà començar a vendre el que ens quedi de patrimoni, les “joies de l’àvia”. En el cas de l’Ajuntament: el servei municipal d’aigües, la font de diners líquids que ens està resolent en alguns moments part dels problemes de tresoreria actuals. Però tot té un límit. Les butxaques dels ciutadans, com l’aigua, no són infinits.


Ara esperarem que vingui i ho pagui en Rajoy? Fa por pensar que, igual que va passar amb el Plan Zapatero, els governants de Llavaneres, enlloc de reduir els deutes de l’Ajuntament, amb el respir econòmic del crèdit, tornaran a embarcar-se en inversions que no ens podem permetre. Potser tornarem a fer un pont de luxe i no simplement un pont per travessar la riera; o bé, com ja s’està fent, construirem una nau per col·locar la brigada municipal.
Hi ha moments per invertir i moments per estalviar en despesa o inversió. Ara tocar ser assenyats. Sanejar l’economia municipal i mantenir els serveis que afecten més a les persones. Gastar en allò que més falta fa: ajudar la gent que s’ha vist “atropellada per la crisi” i buscar vies de generació d’activitat. Garantir l’estructura familiar, l’accés als serveis, a la formació i educació en condicions dels nens, l’assistència als comerciants i als que han de crear llocs de treball o, simplement, no destruir-los pel tancament de les empreses...el millor aprofitament dels recursos, el manteniment del màxim de serveis bàsics que sigui possible, l’auxili a la gent gran, que estan salvant bona part de la cohesió de moltes famílies...
Enlloc d’això, a què juga aquest govern de “señoritos”?

Honradesa i responsabilitat

Vàrem triar un govern per gestionar com cal, per fer-ho amb honradesa, amb netedat, però també amb consciència i responsabilitat. Amb la consciència que els diners són de tots i que el que gastem de més, ho acabarem pagant. Ho pagarem amb pujada de taxes o amb la pèrdua de qualitat del servei, però ho pagarem.
Més que mai, igual que fem a les famílies, cal valorar en què gastem i de què podem prescindir. Evidentment, les prioritats no són iguals a totes les formacions polítiques.
Aquest és el retrat “realista”, real, del que en un any han aconseguit des del govern de Convergència i del PP a Llavaneres. El més curiós és que, davant les dificultats, quan s’ha de responsabilitzar algú del que passa o ha passat, l’alcalde Graupera ja no parla del PP (ara són els seus socis), sinó dels pals a les rodes que posa l’oposició. I tenen majoria absoluta...

Cap comentari: