“L’alcalde de Llavaneres guanya la batalla a Unió Democràtica”. Amb aquest titular
encapçalava un diari la notícia de l’emissió de l’informe de
la Diputació segons el qual el fet de haver estat donat de baixa al
partit (UDC) no situa a l’Alcalde Graupera fora del Grup Municipal.
Evidentment, a aquesta notícia se li ha donat molt de relleu i, a
més, en entrevista, l’Alcalde ha aprofitat per mostrar una falta
de respecte immensa pels treballadors municipals. Arriba a dir que al
Secretari li cal un reciclatge professional. De fet ja havia dit
abans que l’informe jurídic del Secretari era un “bunyol
jurídic”. Realment lamentable.
Cal dir que el tema,
jurídicament parlant és discutible i que hi ha opinions jurídiques
contrastades que sostenen el contrari del que diu el Servei Jurídic
de la Diputació. Vaja, que no és com una anàlisi de sang on es pot
dir que el grup analitzat és 0, A, B o AB. En aquesta qüestió hi
ha opinions i interpretacions perquè, com sol passar, la classe
política crea lleis per tapar forats, però aquelles que l’afecten
com a classe sovint no són clares i deixen un clar marge
d’interpretació. Així, senyor Graupera i senyors de La Vanguardia Digital, informar i informar-se adequadament és molt més del que
fan vostès en aquest cas. Aquest servei d’informació digital ja
ha mostrat anteriorment que el rigor no és precisament el seu fort.
En aquest cas, com abans amb la separació del senyor Garcia del
govern municipal, han reproduït només el que diu l’alcalde però
no s’han molestat a contrastar opinions. Ni tan sols amb aquells
que són al·ludits directament. Evidentment, demanar opinió
jurídica a algun expert, no entra. El servei d’informació
d’Internet, és un marginat dins de La Vanguardia. I si, a més, va
contra el poder establert, ja “ni te cuento”. Lamentable.
Respecte al tema de
substituir al Secretari, l’Alcalde mostra una “gran generositat”
i afirma (aquest advocat eminent Graupera) que no ha pensat de moment
a substituir-lo. I això ja és el deliri total. O algú ha perdut el
nord, o ha barrejat medicaments o bé té una clara intenció
d’enganyar. Ho dic perquè per molt poderós que sigui l’alcalde,
per fer fora a un funcionari d’habilitació nacional amb la plaça
en propietat (com és el cas del secretari) cal que cometi tals
barrabassades que puguin obrir un expedient. I l’alcalde Graupera
ho sap... o ho hauria de saber (diu que és advocat i que ha estat
jutge...). Així que, des d’aquí li dic al Graupera (potser algun
dia es converteix en “senyor Graupera”) li dic al Graupera, deia,
que no té ni fava i, a més, no pot enganyar. De fet, el que uneix a
l’alcalde amb el secretari és una enveja professional i econòmica
mal dissimulada de fa moooooolt de temps.
En segon lloc, Graupera,
jurídicament, l’únic bunyol existent ara per ara entre nosaltres
és l’alcalde Graupera, que continua sumant suposades
irregularitats que investiguen l’Oficina Antifrau, la Policia
Nacional, la Guardia Civil i la Fiscalia Provincial de Barcelona.
Això, per no parlar de comportaments a punt de ser jutjats i que
poden comportar pena de presó i multa molt substanciosa. I el que
ens depara el futur més immediat. Qui ho sap, oi?
Culpar als treballadors
de tot és un comportament covard, però fer unes declaracions com
les que es podien llegir sobre aquest tema és una actuació
miserable que hauria d’haver estat contestada des del grup de
govern pels companys d’en Graupera, tant els de CIU com els del PP.
Però, és clar, aquí tothom calla. No fos cas que perdéssim algun
dels avantatges de ser membres del govern. La dignitat? I responen: i
això, què és?
Alcalde, deixa de fer mal
al nom del poble. Per dignitat, dimiteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada