dimarts, 17 de setembre del 2013

UN ALCALDE SENSE CONTROL NI ESCRÚPOLS

Per: Joan Rubal

“L’alcalde de Llavaneres guanya la batalla a Unió Democràtica”. Amb aquest titular encapçalava un diari la notícia de l’emissió de l’informe de la Diputació segons el qual el fet de haver estat donat de baixa al partit (UDC) no situa a l’Alcalde Graupera fora del Grup Municipal. Evidentment, a aquesta notícia se li ha donat molt de relleu i, a més, en entrevista, l’Alcalde ha aprofitat per mostrar una falta de respecte immensa pels treballadors municipals. Arriba a dir que al Secretari li cal un reciclatge professional. De fet ja havia dit abans que l’informe jurídic del Secretari era un “bunyol jurídic”. Realment lamentable.
Cal dir que el tema, jurídicament parlant és discutible i que hi ha opinions jurídiques contrastades que sostenen el contrari del que diu el Servei Jurídic de la Diputació. Vaja, que no és com una anàlisi de sang on es pot dir que el grup analitzat és 0, A, B o AB. En aquesta qüestió hi ha opinions i interpretacions perquè, com sol passar, la classe política crea lleis per tapar forats, però aquelles que l’afecten com a classe sovint no són clares i deixen un clar marge d’interpretació. Així, senyor Graupera i senyors de La Vanguardia Digital, informar i informar-se adequadament és molt més del que fan vostès en aquest cas. Aquest servei d’informació digital ja ha mostrat anteriorment que el rigor no és precisament el seu fort. En aquest cas, com abans amb la separació del senyor Garcia del govern municipal, han reproduït només el que diu l’alcalde però no s’han molestat a contrastar opinions. Ni tan sols amb aquells que són al·ludits directament. Evidentment, demanar opinió jurídica a algun expert, no entra. El servei d’informació d’Internet, és un marginat dins de La Vanguardia. I si, a més, va contra el poder establert, ja “ni te cuento”. Lamentable.
Respecte al tema de substituir al Secretari, l’Alcalde mostra una “gran generositat” i afirma (aquest advocat eminent Graupera) que no ha pensat de moment a substituir-lo. I això ja és el deliri total. O algú ha perdut el nord, o ha barrejat medicaments o bé té una clara intenció d’enganyar. Ho dic perquè per molt poderós que sigui l’alcalde, per fer fora a un funcionari d’habilitació nacional amb la plaça en propietat (com és el cas del secretari) cal que cometi tals barrabassades que puguin obrir un expedient. I l’alcalde Graupera ho sap... o ho hauria de saber (diu que és advocat i que ha estat jutge...). Així que, des d’aquí li dic al Graupera (potser algun dia es converteix en “senyor Graupera”) li dic al Graupera, deia, que no té ni fava i, a més, no pot enganyar. De fet, el que uneix a l’alcalde amb el secretari és una enveja professional i econòmica mal dissimulada de fa moooooolt de temps.
En segon lloc, Graupera, jurídicament, l’únic bunyol existent ara per ara entre nosaltres és l’alcalde Graupera, que continua sumant suposades irregularitats que investiguen l’Oficina Antifrau, la Policia Nacional, la Guardia Civil i la Fiscalia Provincial de Barcelona. Això, per no parlar de comportaments a punt de ser jutjats i que poden comportar pena de presó i multa molt substanciosa. I el que ens depara el futur més immediat. Qui ho sap, oi?
Culpar als treballadors de tot és un comportament covard, però fer unes declaracions com les que es podien llegir sobre aquest tema és una actuació miserable que hauria d’haver estat contestada des del grup de govern pels companys d’en Graupera, tant els de CIU com els del PP. Però, és clar, aquí tothom calla. No fos cas que perdéssim algun dels avantatges de ser membres del govern. La dignitat? I responen: i això, què és?

Alcalde, deixa de fer mal al nom del poble. Per dignitat, dimiteix.