Pujol i "la puta i la Ramoneta"

Carta oberta d'en Joan Rubal a Jordi Pujol, amb el suggeriment que es deixi caure per Llavaneres i veure el què passa amb els seus companys de CiU al govern local.

"En Pujol deia que s'havia acabat de fer la puta i la Ramoneta i ho deia tant per la societat com per al govern (s'ha acabat de fer...). Era una instància, una ordre, d'alguna manera.

I, sense entrar al que respecta a la societat (que ves a saber a qui inclou), l'expressió sí que és una confessió de part: el Govern (que ha estat CIU durant 23 anys i el que penja d'aquest any últim) ha fet gairebé sempre la puta i la Ramoneta. El que vol dir que ha actuat amb duplicitat, fent una cosa mentre pensava una altra. Us ho creieu?

Doncs jo no ho sé. A mi aquestes conversions sobtades (la d'en Mas i la colla)...

Vaja, no és que no m'ho cregui d'alguns dirigents, és que estic segur que la base de votants de CIU no ho és d'independentista. O no aclaparadorament.

Però bé, ja es veurà, que diuen alguns....es veurà el què? Feina tindran els estrategues per construir un programa polític per a les eleccions. No hi haurà problemes (o no importants) a Esquerra, que sempre ha dit ben clar el que volia i cap a on volia anar. Tindran problemes els que han mantingut postures no ambigües, sinó de duplicitat, de dir una cosa diferent de la que pensaven...

O realment han dit el que pensaven i és ara que estan mentint per la pressió externa? mentint un cop més per sumar vots?

És el problema de la puta i també de la Ramoneta, que un no sap quina de les dues t'enganya i quina t'està dient la veritat del que pensen.

Benvolgut, President....Pujol, li tinc un cert afecte, li tinc, simpatia i, puc dir que, fins i tot, li tinc respecte. Pel que ha representat en el passat, però no sempre pel que ha fet com a president. I no per què hagi comés irregularitats (que jo no ho crec i, a més, jo no hi entenc), sinó perquè crec que vostè i els partits als quals ha representat han jugat sempre amb els sentiments dels catalans i s'han passat la vida sempre fent tacticisme. I ho han fet tant i tant, que tinc la sensació que ara ni vostès mateixos, els dirigents, no saben ja ni quin és el seu sentiment autèntic. Evidentment, l'independentisme no ha estat. Si fos així, voldria dir que ens han enganyat molts i molts anys. de fet, crec que han fet la puta i la Ramoneta a Madrid i també davant nostre, els catalans.

Simplement una pregunta: aquest cop de febre independentista d'en Mas i d'alguns dirigents de CIU són fills de la puta o de la Ramoneta? Ens continuen entabanant per aconseguir el vot majoritari?

De Llavaneres, President, d'aquell poble on vostè recorda haver passat tantes vegades en bicicleta de jove, cregui’m: és una vergonya el que està fent el seu partit...o més ben dit: els seus partits.

De totes maneres, em quedo amb quasi tot el Pujol que vaig veure al programa El Convidat. Amb la persona gran, que mira enrere i que reconeix que ell també s'equivoca i s'ha equivocat al llarg de la vida. Perquè tots ho sabem, però no és freqüent dir-ho en públic. Està bé. Em quedo amb(permeti'm) amb "l'avi Pujol". M'agradaria poder dir que em quedo amb el polític. Però no pot ser. Tot i així gràcies, President, per les coses fetes amb bona fe i amb convicció profunda de què es feia el bé.

Acabo: se’n recorda, President, d'aquella imatge del Papa Joan Pau, amonestant al líder de la “Teología de la Liberación” (Leonardo Boff) amb un simple gest captat a distància per les càmeres de televisió només baixar de l'avió en una visita sud-americana?

Potser, President, no estaria malament que es deixés caure per Llavaneres a fer el gest (sense veu) un parell de cops davant dels seus companys de Convergència i Unió al govern local. Potser corregirien alguna cosa. Potser ..."