dissabte, 4 de febrer de 2012

La majoria perduda

L'actitud d'un govern en majoria ha de ser la confiança en ell mateix. Aquesta confiança ha de ser la base pel respecte a la oposició. Aquesta capacitat d'escoltar i la recerca de diàleg i de consens no és incompatible amb un govern fort i segur d'ell mateix.
El govern actual és el govern de la por. La por a perdre un crèdit que els ha donat els vots i que ara són incapaços de representar. Ho hem tornat a veure en el ple d'aquest mes de gener.
Quan es prenen mesures com la de retallar la capacitat de decisió dels representants polítics de l'oposició als Patronats municipals, en en els que el consens és imprescindible i en els que mai el govern ha perdut cap votació, es demostra inseguretat.
Quan és el mateix alcalde qui desqualifica de manera pública als regidors de l'oposició en els plens municipals amb paraules com “asilvetrats” i de fer “l'indi”, no es demostra cap voluntat de diàleg.
Quan s'argumenta que no es convoca l'oposició en la presa de decisions i en els debats perquè no es confia en que siguin capaços de respectar el secret de la comissió negociadora, es demostra inseguretat i la nul·la capacitat de lideratge.
No confiem en aquest govern de “majoria” que demostra ara sí ara també poca unitat, poca capacitat de decisió i cap voluntat de consens. No treballen per cap model de poble, sembla que el seu objectiu sigui mantenir-se al poder, assegurar la majoria del vots i cobrar a fi de mes.
Qui té por de perdre i condiciona les seves decisions a aquesta premissa és que ja fa temps que està perdut.

1 comentari:

Joan Rubal ha dit...

Exactament: por. La por és el que guia aquest equip (?) de gent on sembla que cadascú va al seu aire sense perdre-li la vista als altres.
Tenen una por terrible a l'oposició: a que se sàpiguen les coses, a que algú pugui aportar quelcom que a ells no se'ls ha acudit; a que allgú pugui sumar. És la por al ridícul, la por que, al final, et fa fer el ridícul.
Aquesta por resta, empobreix i, en definitiva, et converteix en un ésser aïllat i en un grup sense valor per obrir els ulls. És molt difícil que sorgeixin idees noves per afrontar situacions noves. Tothom tem que el puguin criticar o millorar alló que ell proposa.
La segona por és la interna. Per això no és un equip, sinó un conjunt de persones que es troben periòdicament per veure què hi ha de nou. Es trepitgen entre ells i temen que un pugui disentir; o callen encara que aparegui una nova idea, esperant a veure què diu el jefe. És pànic a ser diferent, pànic a ser agosarat i valent, quan valentia i trencar esquemes és el que està fent falta per tirar endavant.
No és normal que alguns dels joves que integren el govern donin suport a una gestió tant vella i traspassada com la d'algun company de govern. No és normal que gent entorn dels 30 anys pugui acceptar que la censura i l'ocultació és la manera natural de portar el govern. Però...tenen por. Llàstima de joventut.