Mirant cap a l'altra banda

Quan la llei s'hauria d'aplicar per a tots de la mateixa manera, quan a l'ajuntament haurien de vetllar per que no es facin tractes de favor ens hem assabentat que hi ha hagut algú que n'ha tret profit.

Un particular que sense encomanar-se a ningú ha fer obres importants i no autoritzades en terrenys no qualificats per aquestes actuacions urbanístiques.

El govern, davant la denúncia de l'oposició, ha acabat enviant els seus experts per tal d'avaluar la intervenció. Aquests s'han expressat de forma taxativa valorant de manera clara i negativa la construcció d'aquests elements i encara l'alcalde no veu clar que s'hagi de posicionar en contra d'aquesta flagrant manca de respecte a la norma general.

Encara hem hagut de suportar veure com el que s'anomena alcalde ha anat a compartir àpat amb el responsable d'aquesta infracció i com ha tractat amb menyspreu al regidor que ha posat en coneixement la situació.

Serà que en aquest poble tornem a tenir gent amb privilegis? Serà que la justícia ho és per a uns més que pels altres? Serà que aquest alcalde és un irresponsable i no té encara clar que ser alcalde és ser-ho per a tots els veïns?

Encara en som alguns que no podem mirar cap a una altra banda sense que ens caigui la cara de vergonya.

El futur de la comarca

Els de Gent hi vàrem ser.

El dijous 14 de maig la coordinadora Preservem el Maresme va convocar partits, premsa i candidats de la Comarca, a Can Palauet a Mataró, per presentar la seva proposta per aturar el desdoblament de l'autopista.

Els tres ponents van deixar ben clar que el desdoblament de l'autopista és una proposta que no ha buscat mai el consens, que a més d'un malbaratament de diners i recursos no és la solució als problemes del trànsit rodat a la Comarca. La solució del problema de la congestió de les carreteres, que es veurà agreujada amb la proposta de “pacificació” de la N-II, ha de passar per la promoció del transport públic i de mesures que no comprometin el nostre entorn.

A Gent seguim treballant per un model de mobilitat sostenible que no comprometi el present ni el futur de la comarca. No acceptarem el projecte de desdoblament de l'autopista perquè entenem que no tan sols no és la solució del problema de la mobilitat sinó que compromet de manera molt greu el futur del Maresme.

El nostre agraïment i suport als organitzadors de la trobada. Ànims Coordinadora.

SUPRESSIÓ DEL SISTEMA DE RECOLLIDA PORTA A PORTA A LLAVANERES

Intervenció del Regidor Joan Rubal al Ple de 28 de juliol de 2010

Vull començar, en relació al que ha dit el senyor Ruiz, que en l’informe del tècnic no hi ha cap recomanació de què es suprimeixi el servei. No hi és, i això és una pista que ens ha de fer pensar.
En aquest tema, com tantes altres vegades, es tornen a equivocar i posen
l’interès propi per davant de l’interès general. I quan vostès parlen de
poble net i tranquil venen fum, però no responsabilitat. I quan surten
els problemes, enlloc d’afrontar-los i donar solucions, retallen serveis.
La retirada del servei Porta a Porta suposa un pas enrere en un sistema que pot millorar encara, però que està demostrat com el més eficient i que millor atén les necessitats de la gent.
Amb un sistema ben gestionat, la presència de brossa al carrer és menor i
es redueix en part la necessitat de contenidors que molesten el veïnat més
proper. És cert que el cost és superior en ma d’obra, però es compensa
amb la millor qualitat de la selecció de materials, en redueix el tractament
posterior i n'incrementa els ingressos per la seva venda. El balanç global
tendeix a ser similar però amb resultats ambientals molt millors.
El problema és què, per a que funcioni el sistema s’ha de creure en ell i aportar els recursos necessaris (i no parlo només de diners), parlo d’informació, d’educació, de vigilància fins que el sistema es normalitza.
I en això, com que no hi creuen, no han fet res i ara l’eliminen.
L’accessibilitat: el PaP és una alternativa a uns contenidors que continuen
sent inaccessibles. I no han fet res en això.
Retirant el servei de recollida, ara obligarà als ciutadans del centre a
caminar fins els contenidors amb la fracció que més pesa. Precisament als
veïns del centre, que són els que tenen els contenidors soterrats més lluny
de casa.
La brutícia: augmentarà la brutícia i la saturació dels contenidors que
més problemes donen, els que fan més pudor i atrauen rates, com les
que hi havia fa un mes a Pisos d’en Tordera. Tot el que es recollia i anava
directe al camió, ara anirà als contenidors...o fora dels contenidors.
Això vol dir més desbordaments i més pudor. Vagin senyors del govern
al Parc dels Geganters i vegi com està cada nit. Ara serà encara pitjor.
I cada vegada que hi ha un problema, hi posen contenidors verds de
superfície i tornem enrere. Han pensat de posar-los davant casa seva?Perquè no pensa a instal·lar contenidors soterrats allà on cal? Es clar que
costa diners, Senyor Garcia, però en altres coses si que s’ho gasten.
Balanç econòmic: aquestes actuacions, i està demostrat amb estudis,
reduirà el grau de selecció de la brossa i s’envia més rebuig a cremar. I
això, senyor alcalde i senyor García, ens costarà més diners a tots.
I el pitjor és que suprimir aquest servei no ens estalvia ni un euro. I diuen
que gastaran part dels diners en més neteja de contenidors. Però és que
això és el que haurien de fer en qualsevol cas.
Haurien de posar recursos en millorar el servei i en canviar aquells
contenidors que com els de la plaça de la Vila estan a sota de les finestres
dels veïns, com a Minerva i com a Fornaca. I en fer arribar soterrats a
aquelles zones que no en tenen.
Acabo ja i li demano només 4 coses:
1. que mantinguin el sistema del Porta a Porta i se’l creguin
2. que pensin en la gent gran que haurà de desplaçar-se cada dia fins als contenidors amb bosses que pesen molt
3. que pensin en els veïns que viuen a prop de les bateries, que s’ompliran més i donaran més problemes de pudor i brutícia al carrer.
4. inverteixin en bateries soterrades noves adaptades i accessibles i en moure aquelles que estan mal ubicades com a Minerva i Fornaca.

Neteja de la riera

Per: Lluís Oliver

L'Ajuntament ens informen que, desprès de tres anys de no fer-ho, s'està netejant la llera del la riera.

"A grandes males" (tres anys sense netejar), "grandes remedios" (netejar amb excavadora per no deixar ni un bosí d' herba).
És una bona prevenció per les pluges que segurament arribaran aviat? Semblaria que no convé que hi hagin obstacles que impedeixin la circulació del aigua però som conscients que això farà augmentar la seva velocitat? Si l'aigua baixa més depressa el desmuntament dels marges serà més evident. Cal també evitar que la brutícia acumulada arribi al mar però per netejar cal acabar amb la vegetació?
Està clar que és més que dubtós que una actuació tan agressiva afavoreixi el manteniment de la terra dels marges quan l'aigua baixi amb força. Es destrueix també el senzill ecosistema que s'hi ha instaurat fins ara. Sabem que hi ha espècies protegides a la riera? l'Aloc n'és un exemple.
Consultant la web de la Agència Catalana del Aigua es pot llegir al document "CONDICIONS TÈCNIQUES PER A L'EXECUCIÓ DE TREBALLS DE CONSERVACIÓ, ORDENACIÓ I NETEJA DE LLERES PÚBLIQUES" que:

• Els treballs de conservació de lleres públiques tenen com a objectiu reduir qualsevol element que pertorbi la funcionalitat del règim del sistema fluvial, ordenant i/o respectant els valors naturals, així com els diferents elements que el configuren.
• Les actuacions../..es basaran, únicament, en l'eliminació d'aquells elements que dificultin la capacitat natural de desguàs de la llera.
• En el cas de deixalles, seran transportades fins a la destinació escaient (abocador municipal, deixalleria, etc.).
• Els decapatges de terres i herbassars a cotes de marge es realitzaran de tal manera que no contribueixin a l'erosió posterior de la llera.
• Si l'actuació comporta la reducció puntual d'espècies vegetals desordenades, es realitzarà de forma que s'eliminaran únicament els exemplars que puguin afectar la capacitat natural de desguàs de la llera,
• En les aclarides selectives de vegetació prioritzaran els criteris que fomentin la persistència d'espècies autòctones de la comunitat vegetal...

Pot ser que el document tècnic a que faig referència no sigui d'aplicació en aquest cas, tot i que els punts que cito semblen de sentit comú, però estic convençut que no s'ha tingut en compte al hora de netejar la riera de Llavaneres. El fet de que s'hagi deixat la terra sense la subjecció que suposa la capa vegetal, afavorirà l'erosió dels marges. Encara bo que les arrels d'algunes malhaurades moreres ,tallades i deixades al descobert, ajudaran encara al manteniment del marges.

Sempre m'ha sorprès l'actitud del Ajuntament contra la vegetació: es fan parcs i jardins que despès es conserven amb poca fortuna (Cal Alfaro segueix degradant-se) s'autoritzen tales impopulars (com les fetes fa uns anys al final de la riera quan es varen tallar unes -crec que eren - pollancres altisimes per sustituir-les per palmeres en una plaça en-cimentada), però no se sap mantenir el mont vegetal autòcton.

Un projecte de riera, amb un manteniment continuat, que es limités a retallar la vegetació excessiva, estalviaría aquestes actuacions tan cares com espectaculars i poc desitjades, permetria gaudir d'un espai natural i evitaria possiblement alguns dels abocaments de deixalles o runes que ara es fan..

Avís del SMC de situació meteorològica de risc per Onada de calor

El Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat un avís de situació meteorològica de risc per Onada de calor, que afectarà a la nostra població el dilluns 17 i dimarts 18 d'agost.

Us recomanem que seguiu les indicacions que el departament de salut de La Generalitat ha fet públics per aquests casos.

- - -

On són les barques?

Per: Marga Rosales

A Llavaneres hi ha dues platges: la de l'estació i la de les barques. Aquesta darrera es diu així doncs abans de la construcció del port Balís hi havia les barques de pescadors.
Disfruteu de les imatges següents que ens ha cedit amablement en salvador Salvà:


De fa temps les barques ja no hi són. Els temps canvien i no sempre és a millor. Pescadors i aficionats a la navegació queden cada cop més arreconats. El mar és un element característic del poble que no podem deixar de banda.
Caldrà vetllar per fer més accessible la platja i també el mar. Seria desitjable trobar alternatives per salvar els obstacles de la via del tren i de la NII .
No ens convenç tampoc la regeneració de les platges amb sorra del fons marí. La draga es una solució temporal, doncs el mar es tornarà a endur la sorra, i insostenible doncs afecta molt negativament el fons marí.

Si no anem amb compte al final ens quedarem sense platja, sense mar i sense barques.
Imatges: Arxiu salvador Salvà, Ràdio Arenys

Complint programa: Recuperem La Llorita

Mateu Jaumandreu

La recuperació de l'espai públic de la Llorita va representar un eix del programa de Gent i ara ja és una realitat. Caldrà que entre tots el conservem

Aquest va ser un dels nostres lemes per la campanya electoral d'ara fa dos anys. Ara la Font de Llorita ha recuperat la seva dignitat com a espai públic.
És sempre un compromís defensar que una actuació municipal és patrimoni d'un grup polític en particular. Totes les actuacions dels diferents governs es van succeint, però en alguns casos la diferència es fa més que evident.
Ara fa 10 anys quan Gent va entrar al govern a Llavaneres i per la nostra iniciativa varem tenir per primer cop a la història el càrrec de tècnic en medi ambient. S'acabava una època de nul·la sensibilitat cap a l'entorn natural del poble.

Aquesta legislatura, el nostre regidor, en Joan Rubal, va assumir com a responsabilitat directa al formar part del govern la regidoria de Medi Ambient. Han estat dos anys de treball i propostes de millora que han acabat fent possible, entre d'altres projectes, la recuperació de l'espai de la Font de la Llorita. La recuperació dels marges, la instal·lació de baranes pels accessos, les taules i les papereres, l'ampliació de l'espai lliure de cotxes,... han recuperat un lloc pel lleure i la tranquil·litat de tots aquells qui vulguin acostar-s'hi.
Ara pot ser un espai excel·lent per la celebració d'esdeveniments populars. Celebrem que s'hagi ampliat la zona de passeig lliure de cotxes tal i com els de Gent havíem proposat.

Continuarem treballant per aconseguir integrar la Font de la Llorita al Molí d'en Cabot , garantint així la conservació d'un dels llocs més rellevant del patrimoni natural del nostre poble.
Ara depèn de tots que l'espai es conservi.

Bicicletes per la sostenibilitat a Llavaneres

Aquest matí hem pogut gaudir d'una passejada en bicicleta per Llavaneres. Convocat per la regidoria de "medi ambient - transport públic i mobilitat" aquest acte ha posat fi a la setmana per la mobilitat celebrada a tot Catalunya.

Una cinquantena d'amics ens hem manifestat i ens hem fet sentir pels carrers del poble. Cal recordar tothom que també es fa poble, a banda de lluitar contra el canvi climàtic, anant en bici.
Al final del recorregut el regidor de Gent, Joan Rubal s'ha compromès a defensar els drets d'aquells que trien el desplaçament a peu o en bicicleta: "Cal tenir en compte el seu dret a desplaçar-se per llavaneres a peu i en bicicleta d'una manera còmoda i segura". "Caldrà tenir en compte també aquests tipus de desplaçament en els projectes urbanístics per Llavaneres."
L'acte ha acabat amb un refrigeri al parc de la Llorita. A la adequació i la preservació del Parc també s'hi ha referit el regidor que s'ha compromés a recuperar-lo i condicionar-lo per tal que tots en poguem gaudir.

El nostre model de poble passa necessàriament per condicionar els espais verds i per afavorir els desplaçaments sostenibles tan en Bicicleta, com a peu o en transport públic.

COMPLINT PROGRAMA: ADÉU ALS CONTENIDORS DE LA PL. DE LA VILA

Sembla que la majoria tenim clar que algunes de les actuals bateries de contenidors soterrats no estan ben ubicades. Les protestes dels veïns s’han fet sentir de fa temps per denunciar les molèsties que algunes bateries de contenidors soterrats provoquen tant per el soroll de la recollida com per les males olors. Ara hem pogut donar solució a una d’aquestes bateries, concretament la que està davant de l’ajuntament.
Aquesta setmana ha de quedar operativa la nova bateria davant de Ca l’Alfaro i podrem anular la de la pl. de la Vila.

No hem pogut posar el nou model de contenidor i s’ha hagut d’utilitzar l’antic contenidor per estalviar recursos. Amb els serveis tècnics però s’ha treballat per reduir al màxim el desnivell entre els contenidors i la vorera. L’accessibilitat dels serveis és una altra màxima per a GENT i el desnivell final d’aquesta bateria de contenidors és salvable fins i tot per una persona amb cadira de rodes.

Ara només cal respectar les instal·lacions. Vegeu com aparquen alguns que amb massa pressa no consideren els drets dels altres.

Cotxes impedint l'accés als contenidors

A Llavaneres, a banda de nous contenidors, ens cal també més consciència de comunitat.

Ara sí: contenidors accessibles

Després queixar-nos i denunciar el mal disseny i la deficient instal·lació dels contenidors soterrats, ara comença a canviar el sistema, ara podem donar solució.
GLL durant l'anterior legislatura va denunciar repetides vegades el model desfasat i la manca d'accessibilitat dels contenidors soterrats. No tan sols estaven mal situats, sinó que els esglaons i la necessitat d'utilitzar ambdues mans alhora els feien molt difícils d'utilitzar per a qualsevol i impossible per a alguns.

Bateria 2006 amb graons, anterior govern

Bateria al primer govern amb GENT 2002. Contenidors a nivell de terra, obertura senzilla

Ara, des del govern, ens és lent i costós reparar el que es va fer en l’anterior legislatura però no per això s'han deixat de prendre les decisions convenients:

• Un nou model de contenidors al nivell del terra.

• Instal·lació d'un sistema de palanca i pedal que permeti fer més còmode i accessible per a tots l’ús dels contenidors ja instal·lats.

• Revisió de l'emplaçament d’alguna de les bateries de contenidors per minimitzar l'impacte d’olors i soroll.

La responsabilitat i la paraula donada ens obliga encara més a respondre de l'adaptació del servei de contenidors soterrats. No caurem en l'error d'altres governs de buscar la fotografia d'una inauguració precipitada que després resulta ser un fracàs. Cal ser previsors, valorar les opinions dels tècnics i de la gent del carrer. Les proves pilots i les experiències d'altres ens han de ser d'utilitat.
Malgrat tot no n'hi ha prou amb les noves bateries:
Seguirà sent necessària la col·laboració de tots per tal que el servei funcioni com cal. L'ús correcte de servei és responsabilitat de tots.
Comptem amb tu.

Jornades MOLI D'EN CABOT

JORNADES SOBRE HISTÒRIA, DIVERSITAT I VALOR ECOLÒGIC

DEL MOLI D’EN CABOT

Divendres 13 de Juny 2008

Hora: A les 21:30 H

Lloc: CASAL DE LLAVANERES

*Reportatge fotogràfic “Molí d’en Cabot” a càrrec Sr Salvador Salvà

*Conferència “Visió Històrica e importancia del Molí d’en Cabot al llarg del temps”

A càrrec de Sr Lluís Albertí

*Audiovisual “ Molí d’en Cabot” amb música de Mozart

Muntatge i elaboració a càrrec de Sr Joan Devesa

Dissabte 14 de Juny 2008

Hora: a les 18:00

Lloc: Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres

PONENCIES I TAULA RODONA SOBRE EL VALOR ECOLÒGIC DEL MOLÍ D’EN CABOT

formada per diversos especialistes per tractar el tema des de diferents visions:

- Xavier Tarruella (visió general sobre l’ecosistema del Molí d’en Cabot)

- Lluis Sala i Miquel Molinas ( plantes i flora)

- Josep Sibilla ( arbres i arbredes)

- Hector Andino (ocells i altres animals)

- Jose Luis Martín ( bolets)

PROPOSTES DE CONSERVACIÓ

Obert a tothom

DIUMENGE 15 DE JUNY

A les 10 del matí des de El Casal de Llavaneres “ sortida al Molí d’en Cabot”

Organitza: Col.labora :

AJUNTAMENT DE LLAVANERES

Catàleg d'arbres i arbredes d’interès local

Per: Lluís Oliver

LA PROTECCIÓ I DECLARACIÓ D’ARBRES PROTEGITS

Com tots sabem els arbres ens aporten multitud de beneficis, ja siguin socials, mediambientals, econòmics i d’altres tipus, és per això que considerem que tenen un gran valor. Aquest valor com a tal, entre tots l’hem de preservar i és per aquest motiu que en el seu dia es fes una normativa per regular la seva protecció i manteniment.

Per tant la protecció d’un arbre o arbreda passa per ser inclosa en un catàleg d’arbres protegits.

Actualment hi ha diferents catàlegs en els quals s’hi inclouen els arbres depenent de la seva historia, edat, bellesa o dimensions.

La Generalitat de Catalunya ha catalogat i regulat legalment la protecció de diferents arbres que es caracteritzen per la seva singularitat.

Alguns han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. D'altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers,etc.

N'hi ha, però, que assoleixen una nova dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols, d'una família, d'un poble, d'un país, d'una idea.

D'una manera o una altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció.

A la comarca disposem de bastants arbres protegits, bé per la seva condició d'arbres monumentals o bé per estar considerats arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local (les característiques dels quals queden recollides al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local). Els arbres protegits es classifiquen en:

1. Arbres monumentals, declarats per la Generalitat de Catalunya
2. Arbres d'interès comarcal, declarats pel Consell Comarcal
3. Arbres d'interès local, declarats per l'Ajuntament
4. Arbres protegits d'acord amb la legislació urbanística o cultural

A Llavaneres un grup de veïns i representants de diferents entitats ara fa un any van reivindicar que l’ajuntament es comprometés a tirar endavant la ordenança municipal de protecció de l’arbrat, aprovada l’any 2001, que donava a l'Ajuntament un termini de dos anys per elaborar el catàleg d'arbres i arbredes d’interès local del municipi. Per fi l’ajuntament ha posat en marxa la creació del Catàleg que serà inclòs en el POUM (pla d’ordenació urbanística municipal). El projecte s'ha encarregat a l’empresa especialitzada Natura Local. El primer pas d'aquest treball consisteix en definir els requisits que hauran de tenir els arbres i arbredes de Llavaneres per tal que s'incloguin dins del catàleg.

Per tal d'aprofundir en aquesta matèria, la Regidoria de Medi Ambient ha organitzat una trobada informativa el proper dijous 10 d’abril a les 19:00 h a la Biblioteca municipal de Llavaneres.

En la trobada, es presentarà el projecte que es vol portar a terme. La sessió és oberta a tothom i està especialment adreçada a persones que disposin d'informació sobre arbres o arbredes d'interès o bé que vulguin col·laborar en l'elaboració del catàleg.

Josep Sibilla.

Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de Sant Andreu de Llavaneres

Per: Lluís Oliver

La Regidoria de Medi Ambient està elaborant un estudi que finalitzarà amb la redacció del Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de Sant Andreu de Llavaneres. El projecte s'ha encarregat a una empresa especialitzada en la matèria, Natura Local, que ha elaborat catàlegs similars d'altres municipis. El primer pas d'aquest treball consisteix en definir quins són els criteris que hauran de tenir els arbres i les arbredes de Llavaneres per tal que s'incloguin dins del catàleg. Tot seguit, la Regidoria farà un llistat dels arbres que s'incorporaran en el llistat d'exemplars d'interès locals. Tot plegat, serà més d'un any de treball.

Per tal d'aprofundir en aquesta matèria, la Regidoria de Medi Ambient organitzarà una sessió de treball el proper dijous 28 de febrer a les 19:00 h a la Biblioteca municipal. En la trobada, es presentarà el projecte i el pla de treball que es vol portar a terme per tal que Llavaneres dispos

i d'aquest catàleg de patrimoni natural. La sessió és oberta a tothom i està especialment adreçada a persones que disposin d'informació sobre arbres o arbredes d'interès o bé que vulguin col·laborar en l'elaboració de la guia.

El molí de'n Cabot

Us poso unes fotos que he fet aquest migdia d'aquest racó tan especial del nostre poble.

Espero i desitjo que durant molts anys es pugui conservar així, tan salvatge i natural, com està desde fa un munt d'anys.

Jo que volto per molts llocs per estudiar elmón dels bolets, es pot dir que no conec un lloc, miológicament parlant, tan ric en espècies com aquest.

Pluteus aurantiorugosus

Bolets com aquests de les fotos que surten al Molí d'en Cabot, és molt díficil poder-los trobar enlloc.

Pluteus romellii

Fotos i text: José Luís Martín 8-11-07

Apagada 15 de novembre

"Actua en front del Canvi climàtic"

Aquest és el lema de la campanya que s'ha organitzat per denunciar el canvi Climàtic. Cal prendre consciència i cal que tots ens hi sentim implicats.

S'ha convocat una apagada de llums demà dijous 15 de novembre de les 20 a 20'05.

Es fa coincidir aquest acte amb la presentació de l'informe de Nacions unides a València sobre l'escalfament global.

Sembla que al final els EEUU i la Xina també han acceptat que la influència del factor humà és la que ha desencadenat aquest canvi climàtic. Ja no valen ni les excuses de les emisions dels volcans,...

Sembla que ara sí en Rajoy i el seu cosí s'hauran quedat sols.

Més informació:

Ecologistes en acció

Bicicletes a Llavaneres

El poble ens està canviant. Un POUM amenaçador ens ha fet despertar els instints més conservadors d'allò que representa viure en un poble. El veiem amenaçat per totxanes, ciment, formigó, brossa, cotxes i presses.
Si encara estem atents podrem sentir els cants del ocells i podem disfrutar encara a l'estiu del vol de les orenetes. Hem de cuidar aquest entorn preservant la neteja dels carrers, camins i boscos. També hem de procurar fer els desplaçaments que puguem a peu. Només així podrem disfrutar del nostre poble i afavorirem la convivència amb els altres. Sinó és possible cal pensar en utilitzar els transports alternatius al cotxe: l'autobús municipal, el tren, i la bicicleta.

Quan pensem en defensar el poble cal ser valents i sortir al carrer, si pot ser sense el cotxe. (Les motos poden ser també una bona alternativa al cotxe). Si pensem en el futur de Llavaneres que sigui amb força bicicletes.
Cal condicionar carrers, vials i fer aparcaments per les bicis. Uns aparcaments que siguin pràctics i en llocs que es puguin aprofitar. El de la imatge està vora la Biblioteca i és totalment inútil doncs te un fort pendent, el que fa incòmode deixar-hi la bici i impossible aparcar les motos. Compareu-lo amb el de Mataró...

Seria una bona pensada fer més aparcaments per bicis i també per motos. Els aparcaments per cotxes no estan malament però com més n'hi ha més cotxes apareixen al carrer.

En bici fem salut, no contaminem ni amb sorolls ni amb fum i a més fem poble.

Les pluges de l’agost reguen també els til•lers

Les pluges d’aquests darrers dies han anat d’allò més bé al bosc i a l’entorn del poble.
La sequera afecta de manera molt important la vegetació arreu del país i aquest efecte encara és més evident en l’arbrat viari. La calor i la manca de pluges també fan “suar” els til·lers
Aquest estiu també hem vist “suar” els til·lers a l’Ametllareda.
Gotes enganxoses cauen de les fulles dels arbres, tacant el terra i tot allò que s’hi posi a sota. Aquest suc se’n diu melassa i és una barreja d’aigua, sucres i aminoàcids que produeixen els pugons Eucallipterus tiliae.
Els pugons són una plaga que afecta als til·lers que estan més indefensos ara a l’estiu degut a la manca d’aigua. De fet, aquestes gotes són el resultant de la digestió dels insectes que després de xuclar i digerir la saba de l’arbre per alimentar-se, excreten aquesta melassa. Els pugons, per alimentar-se, xuclen la saba de les fulles i les parts més tendres de l’arbre. Si la infecció és molt greu poden afectar el creixement de l’arbre, produir la pèrdua de flors i fulles i es produeix la melassa. Aquesta melassa acumulada a les fules també pot provocar el creixement del fong de la negreta.
Les formigues tenen una relació amb els pugons que el biòlegs anomenen “mutualisme”. La formiga aprofita la melassa com a aliment i ofereix a canvi, al pugó, protecció contra els seus depredadors i fins i tot en ocasions els acull al formiguer ajudant-los en la cria.

Per protegir els til·lers del pugó, estalviant-los així el sacrifici de la saba perduda, cal tractar-los amb insecticida. Això serà necessari quan els depredadors naturals del pugó no controlen el seu creixement. També es pot preveure’n els efectes mantenint els arbres en condicions amb el reg.
Un bon manteniment de l’arbrat viari ens farà el poble més acollidor i ens donarà un entorn més harmònic.

L'Agenda 21 Local per un Llavaneres més sostenible

Un Llavaneres sostenible ha de ser un poble més just, amb una economia de futur i un entorn natural respectat. Aquest equilibri és el que ens ha de portar a assolir més qualitat de vida.

Una Agenda 21 local (al21) és una eina dinàmica per planificar i gestionar aquelles estratègies municipals de cara a assolir un municipi més sostenible. Aquest document integra les polítiques mediambientals, econòmiques i socials desenvolupant un Pla d'Acció Local (PAL)per portar-les a terme. Ha de sortir de la participació i de la presa de decisions consensuades entre polítics, tècnics, agents implicats i ciutadans del municipi. Això ha de fer que la elaboració de l'al21 sigui un procés obert i creatiu. L'al21 També ha de ser dinàmica i adaptable a les diferents etapes del desenvolupament del municipi.

Les propostes d'al21 són el resultat d'acords mundials com els de la conferència d'Estocolm (1972) o la cimera de Rio (1992) que posen les bases per una política ambiental i mundial, que s'han de portar a terme a partir d'actuacions en l'àmbit local com és el mateix municipi. Els ajuntaments, com a gestors del procés, han de respondre a la crida de coresponsabilitat per tal d'assolir un municipi amb més qualitat de vida i contribuir alhora en el treball per un món més sostenible.

En el Pla d'Acció Local, que també rep el nom d'al21, hi ha concretats els objectius i les estratègies per assolir-los, així com les prioritats i el calendari per portar-les a terme.

No hi ha cap procés determinat per la implantació de les al21 però les fases més habituals són:

1. Fase prèvia: Surt del consens popular sobre la necessitat d'iniciar el procés en el municipi i amb voluntat de lideratge de l'ajuntament. Es concreta amb una declaració de principis de la mateixa corporació municipal i l'adhesió a la carta d'Aalborg i Lisboa.

2. Planificació: Cal determinar quins seran els àmbits que es volen tractar i el calendari que s'assigna a cadascuna de les fases d'implantació de l'al21.

3. Diagnòstic integral: cal fer un estudi personalitzat que determini l'estat i les necessitats ambientals, socials i econòmiques del municipi. Aquesta fase pot incloure un Estudi Integral del municipi a partir de la consulta ciutadana i una Auditoria mediambiental. Es important la creació d'un Fòrum de Participació Ciutadana.

4. Determinació d'objectius: han de sortir dels estudis anteriors i han de ser factibles, concrets i si pot ser quantificables. Es determinarà la seva prioritat i quins seran els indicadors per poder fer un seguiment del procés. Això permetrà detectar les possibles variacions que es puguin produir i també conèixer el grau d'assoliment del pla.

5. Pla d'Acció Local que consta de tres parts:

• Programa d'Actuacions: que determini objectius i responsabilitats

• Informació ciutadana que ha de permetre possibles al·legacions i que ha de permetre'n l'aprovació definitiva del PAL.

• Implantació del PAL. Posada en funcionament del mateix.

6. Seguiment i avaluació. L'establiment dels indicadors ens ha de permetre mesurar i decidir en cada cas quin és el grau d'acompliment de les estratègies i si cal l'adaptació de la mateixa.

7. Procés de retroalimentació. Significa el tancament del cicle però no és una fase terminal doncs és aquí quan cal reprendre el procés de l'al21. Aquest manteniment ens ha de permetre aprendre del procés anterior i fer el seguiment del devenir del municipi i millorar contínuament la gestió. Aquesta revisió es pot aplicar en qualsevol de les fases anteriorment descrites.

Estem convençuts que és absolutament necessari reprendre la consciència de la necessitat d'una al21 per Llavaneres. Això ens ha de permetre assolir un municipi més sostenible i la millora de la qualitat de vida.

Mes informació: geoscopio.com

La Seca de l'alzina a Llavaneres

L'alzina és un arbre emblemàtic del nostre país. La seva fusta forta i la idoneïtat per fer-ne carbó de qualitat han estat aprofitades des d'antic. La urbanització ha fet que se'n hagi tallat molts exemplars i alguns n'han quedat inclosos formant part de les zones enjardinades com a testimoni de l'antic alzinar. Cal fer un manteniment d'aquests exemplars doncs són part també del patrimoni. Alhora les seves capçades són refugi i lloc de nidificació d'espècies com: puputs, rates pinyades, passeriformes, formiguers i rapinyaires. Moltes d'aquestes espècies són depredadores i estabilitzadores d'insectes que poden esdevenir plagues.

El canvi del règim de pluges i l'augment de les temperatures provoquen un dèficit hídric que afecta els pins i les alzines. Aquest efecte es coneix com a “Seca” i afecta a pins, alzines i suros.

La descoberta del sotabosc, sobretot en els espais enjardinats, redueix l'ombra i la humitat que necessita l'alzinar, alhora que n'augmenta els efectes de la sequera i del vent. Aquest manca d'aigua els fa més vulnerables als efectes de malalties i plagues com la del Banyarriquer (Cerambix cerdo) o perforador de les alzines.

És urgent, després d'anys d'abandonament, fer una avaluació de l'estat de les alzines en la zona urbana i preveure'n el tractament per tal de mantenir-les en condicions. Concretament n'hem trobat exemplars molt afectats al passeig Joaquim Matas (davant del camp de futbol), a la riera en la zona enjardinada corresponent a l'Ametllareda i també a Ca'n Rivière.

D'entrada regant els exemplars podrien recuperar forces i fer front a les larves d'escarabat que s'alimenten de la seva fusta.

Bona sort alzines i bona feina ajuntament.

Webs interessants:

la Seca : http://amicsarbres.blogspot.com/2007/07/la-seca-amenaa-els-pins-i-les-alzines.html

Prevenció: http://evitaelfoc.caib.es/evitafoc/eb_banyarri.html

Banyarriquer: http://ichn.iec.cat/Bages/roureda/Imatges%20grans/ceramhyx.htm