- Joan Rubal denuncia al Ple la vigilància a la que s’ha vist sotmès per agents de la Policia Local
- El Ple rebaixa el sou de l’Alcalde. Aquesta reducció va ser aprovada per la totalitat dels grups de l’oposició.
- Llavaneres en el mapa! Per Mateu Jaumandreu
- El treball d’oposició. Per Joan Rubal
- Mocions per a que s’acompleixin les mocions
- “ya le he respondido. Si le gusta, bien y si no tambien”. Així va respondre el Regidor de Governació i Medi Ambient a les preguntes que va formular Joan Rubal.
- Roda de premsa conjunta de GENT i ICV-EUIA
divendres 20 de novembre de 2009
Informatiu Novembre 2009
Gent de Llavaneres publica l'Informatiu de novembre amb els següents articles:
Tema:
Gent de Llavaneres,
informatiu,
Llavaneres
dijous 19 de novembre de 2009
L’ESCÀNDOL I LA VEDETTE EN CAMPANYA
Des de l’esclat de l’escàndol del cas Pretòria, Llavaneres ha viscut una convulsió social. Entre la sorpresa “relativa” des del “jo ja ho havia dit” al desconcert, acompanyat del sotrac per les actuacions policials a l’Ajuntament de Santa Coloma, amb un alcalde i un regidor emmanillats o per la visió d’un ex-conseller detingut per blanqueig de diners.
Aquesta sacsejada política i policial ens va deixar estabornits a tots i quan, passades les hores, esperàvem explicacions des de l’Ajuntament ens van tornar a colpejar amb un alcalde que, lluny d’aportar serenitat, va a començar a passejar pels mitjans assenyalant amb el dit i creant la sensació que tot estava podrit a casa nostra; que del mandat anterior, per dir-ho així, no hi havia un pam de net.En aquesta roda per radio i televisió, al més pur estil de “Dónde estás corazón” o del popular “Sálvame”, va arribar a dir “ens hem trobat moltes coses...” suggerint un Ajuntament similar a un pou negre de corrupció; va dir també “que havia acomiadat a l’antic responsable d’Urbanisme” quan no és cert i comentava unes denúncies a la fiscalia de Mataró on estaven imputats un regidor i l’ex-alcalde.
A la ràdio, caient en el que podria ser un parany del periodista, dient el nom d’una empresa malament, l’alcalde sortia rectificant-lo, amb el que es podia entendre que confirmava que la informació demana pel jutge era aquella, quan estava encara sota secret de sumari.
Mentre tant, els regidors de l’Ajuntament continuaven veient l’alcalde als mitjans, però no se’ls convocava (com als altres ajuntaments) per tal d’oferir aquesta sensació de serenitat i tranquil·litat per continuar treballant. Una setmana de boixos culminada per una reunió “de regidors de govern” (no dels regidors de govern, és a dir, no de tots els regidors de govern) i de membres destacats de la coalició CiU al poble. Una reunió on es decideix la personació com a acusació particular de l’Ajuntament i que es fa públic a la televisió dissabte a la nit, en el telenotícies de màxima audiència. Els regidors de Llavaneres continuàvem encara esperant una reunió, encara que fos de 5 minuts del valuós temps de l’alcalde. Pel que sembla, no ens podia fer un forat en la seva agenda de “bolos”. Agenda que, com “una vedette d’èxit”, tenia plena a vessar.
I va ser el dijous següent, 8 dies després, quan l’alcalde va tenir la deferència de reunir als regidors de l’Ajuntament per dir-nos el que ja sabíem de feia dies pels mitjans. 8 dies per dir-nos com havia patit aquell dimarts abans d’arribar la policia??? I et preguntes: “de què tenies por, alcalde?”.
I, un cop saps que no té res a veure amb el teu mandat, no tens la consideració de reunir els regidors? I, fins divendres (3 dies després de l’esclat del tema) no fas una nota per tranquil·litzar la ciutadania i els treballadors de l’Ajuntament, que viuen aquests dies amb preocupació per l’afluència de mitjans i pel descrèdit del propi ajuntament?
Gent de Llavaneres, com la resta de forces polítiques han patit l’enrabiada de l’alcalde per la seva reducció de sou de la setmana anterior i hem assistit a una primera setmana de campanya electoral realment trista on qui més ha sortit perdent ha estat el poble de Llavaneres que, de la ma d’aquesta “vedette” descontrolada s’ha vist en el mapa de la corrupció d’Espanya.
Alguns direu: I què havia de fer? Doncs la resposta és: exactament el mateix que van fer a Badalona: posar-se a disposició del jutge, obrir-li les portes a la investigació i continuar treballant amb discreció. Això potser era menys interessant electoralment, però molt més adequat per a preservar el bon nom de Sant Andreu de Llavaneres.
Joan Rubal
foto: radioarenys.cat
diumenge 8 de novembre de 2009
HA ARRIBAT L'HORA SR. ROS

per: Miquel Molinàs
Ara és l'hora Sr. Ros de demostrar amb fets les seves paraules que sempre ha posat els interessos del poble per davant dels del seu partit i fins i tot per davant dels seus personals.
Tenim el poble enfonsat anímicament i en un desgavell d'obres. Alguns dels seus projectes pel poble, com el de Can Rivière, estan sent investigats pel jutge i ens costa veure com i quan s'ha de fer realitat la nova zona esportiva. La confiança el la classe política està sota mínims i el que és més greu sota sospita. Ens cal el seu gest per recuperar Llavaneres, com a mínim pel que fa a dignitat.
Vosté va ser el responsable de la gestiò de l'Ajuntament la passada legislatura. Va avalar els permisios i concursos d'adjudicació de les obres al poble. Algunes d'elles ara sota investigació judicial, sota sospita de blanqueig de diners i de gestió corrupte. Segueix ocupant el seu càrrec com a regidor i cap de la oposició a l'ajuntament i ara li demanem que dimiteixi per coherència i respecte al poble.Així també ens estalviarà espectacles lamentable com el ple d'aquest mes en el que una regidora del seu partit ens convidava de manera histriònica a consultar els seus comptes corrents i ens assegurava que ens farien plorar. Ningú parla, a banda d'ella, que hagin posat la mà al calaix i si fos el cas és la justícia qui ho ha de dictaminar, del que parlem és de responsabilitat i de coherència.
Juntament amb la seva dimissió també ens agradaria que pogués trobar alguna altra feina també per aquesta regidora i així ens estaviariem els espectables lamentables als que en té acostumats amb les seves intervencions als plens.
Gràcies Sr. Ros i bona sort, de tot cor. Una sort de la que el nostre poble està, ara per ara, molt mancat.
dimarts 3 de novembre de 2009
Ens han tacat Llavaneres

per: Miquel Molinàs
Llavaneres torna a ser protagonista. Després de les piscines i dels “pijos” ara ens ha tocat patir els corruptes.

No estic d'acord en que els fets d'alguns ens passin factura a tots. Quan abans es posin noms i cognoms i es depurin responsablitats en questa trama de corrupció millor.
Volem que surtin tots, que ens retornin la dignitat i la confiança a aquells que encara creiem en un poble just i solidari.
Per tal que anem fent llista us adjunto aquest enllaç. El Punt
Tema:
Política local,
POUM,
urbanisme
dissabte 10 de octubre de 2009
La barana
Per: Lluís Oliver
Petites millores, benefici diari (I).
Us heu fixar en la barana del pont de la riera, a l'encreuament de Avinguda Catalunya amb Avinguda Mare de Deu de Montserrat al costat de mar, just davant d'on oneja la Senyera?
Té un tram de barana de ferro negre amb passamans i columnes, discreta i funcional, just sobre el pont. Aquest tros de barana, per la part de ponent, acaba bruscament i és continuat per uns quatre o cinc metres del que anomenen "guardarrail”es adir aquesta mena de tanques tan lletges que es posen als marges de les carreteres. Es subjecta per dues columnes verticals i forma un tirant d'arc sobre el canto de la vorera que hi a sota, de manera que queda un espai molt perillós per on pot caure una persona. No arriba a tenir ni un metro d'alçada sobre el nivell de la vorera, podria parar un cotxe despistat, però no te cap utilitat com a protecció a les persones, que son qui circulen per la vorera.Sempre ho he vist així: un tros de barana i un tros de balla. Aquest contrast, apart de del perill que en aquest cas comporta, és desagradable a la vista i dona la impressió de provisional, d'obra mal acabada i descuidada.
Costaria gaire substituir aquest tram de tanca per una barana similar a la que hi ha just al costat?
Dona la impressió que tot el que no siguin grans obres amb inversions espectaculars, on es pugui penjar cartells ben grossos del tipus "Salvem Can Riviere", "Aquí farem el Casal de Joves", "Nova construcció de l'Hotel d'Entitats" no interessa.
Si heu tingut la paciència de llegir fins aquí, us animo a que comuniqueu les vostres propostes de "petites millores" que arreglaran el Poble.
Tema:
Llavaneres,
mobiliari urbà,
riera
diumenge 27 de setembre de 2009
Independència i Consultes a Llavaneres

per: Miquel Molinàs
S’ha posat en marxa una iniciativa legislativa al Parlament de Catalunya per tal de regular les consultes. En molts ajuntaments s'està debatent el dret a decidir sobre la independència de Catalunya. Caldrà diferenciar ambdues iniciatives que entenem que no són el mateix.

Cal avançar per fer més senzill el protocol per les consultes populars com a element de participació. Aquest procediment actualment és feixuc i complex. Caldrà treballar per millorar els mecanismes de participació. Les consultes cal que siguin un element que puguin utilitzar els òrgans de govern per avançar en la democràcia.
Per nosaltres és evident que cal que algun organisme filtri el tema de la consulta. Mai estarem d'acord amb una consulta sobre “immigrants sí o immigrants no” o sobre una altra que pugui limitar el dret a decidir de la dona, dels més grans, dels més joves, del qui tinguin un color o un origen diferent.
Decidir tampoc no és el mateix que consultar. En el sistema democràtic és a les urnes o s'atorga als representants la facultat de decidir. No és el sistema perfecte però és el millor que tenim. Les facultats per decidir estan reglamentades per la llei i en un estat de dret, que no és intocable i cal fer avançar, cal respectar la llei vigent i, si és el cas, caldrà utilitzar els mecanismes normatius per canviar-la.
Gent de Llavaneres sempre ens hem definit com a grup polític que treballa per fer avançar Llavaneres cap a un model de poble participat, just, sostenible i amb identitat. Aquest poble ha d'estar integrat i obert al seu entorn. No acceptarem ni fronteres ni tampoc imposicions. A Gent hi ha persones amb diverses sensibilitats sobre el tema de la independència de Catalunya i tots són respectats. Tanmateix sempre hem orientat el nostre treball a l'ajuntament en aquelles qüestions centrades en el nostre municipi. Sobre la independència de Catalunya ens pronunciarem a títol individual però no com a grup.
Tema:
Política local
El perquè d’un NO
La Ràdio municipal no pot anar a una segona planta sense ascensor

Per Joan Rubal
Recentment Gent de Llavaneres i la resta de l’oposició van tombar una proposta del govern per a ubicar la ràdio municipal a la segona planta de l’edifici de El Casal. Aquest rebuig ha generat un cert debat I algunes crítiques que atenen més a l’atac ad personam (o bé al partit). Diuen: "és que la ràdio la va posar allà el regidor Mora (abans de Gent de Llavaneres) i ara vota que no i l’actual regidor de Gent de Llavaneres també vota que no". I ho diuen quasi com ofesos pel vot.
No sóc jo qui ha de defensar les posicions d’altres, però si que em toca fer-ho en nom propi (com a regidor), com a portaveu del Grup Municipal de Gent de Llavaneres ara i com a membre del que era aleshores regidor nostre.
Sembla difícil per a alguns adonar-se que el món canvia, que evoluciona i que el que era acceptable fa uns segles o tan sols uns anys enrere, ara ja no ho és. Tenir esclaus, fer treballar els nens, les jornades de treball de 14 o 16 hores o anar en moto sense casc són coses que en el passat eren socialment i legalment acceptables, i ara no ho són. No vull comparar l’esclavatge amb l’anar en moto sense casc; és només una manera d’exposar comportaments de diferent importància i veure que, fins i tot, els més rellevants s’acceptaven (tenir esclaus) i també que coses importants, però de menys envergadura, també es modifiquen (no portar casc).
El món canvia, la gent es mou i la societat evoluciona. I hem d’intentar anar a millor, cap a millors condicions urbanes que permetin que tota la ciutadania, gaudir de condicions mínimes suficients per fer la seva vida, per relacionar-se, per moure’s, etc. No dic condicions d’igualtat, perquè mai no serà igual anar a peu que moure’s amb una cadira de rodes, amb crosses o arrossegant un cotxet de nen o un de la compra carregat. Per això parlo de condicions mínimes suficients. I han de ser condicions que respectin la dignitat de la persona. És cert que de vegades ens trobem amb persones i les intentem ajudar o els oferim, i ho hem de fer sempre, però aquestes persones poden exigir de la seva Administració que per entrar a un local públic no hagin de demanar favors. És un dret exigible, i així s’ha de veure.
Per què diem no a un local no accessible? Perquè tenim l’obligació de pensar en tots, perquè tothom té dret a ser tingut en compte des de l’Administració independentment de la seva condició de mobilitat. Per això, la ràdio no pot anar a una segona planta sense ascensor.
Per això, hem d’exigir més als nostres governants i ens hem d’exigir més a nosaltres mateixos com a ciutadans que compartim espais. Per això mateix, permeteu-me que des d’aquí i ara demani una cosa que no he aconseguit mentre he estat al govern: fora de l’horari d’atenció ciutadana, la porta que es fa servir a l’ajuntament és la que dóna a la sala de plens. En aquesta porta no hi ha rampa per a fer-la accessible. El desnivell es pot superar fàcilment per una persona una mica hàbil amb cadira de rodes (i ho he comprovat). Aquesta porta té, però, un problema i és que no es pot arribar a ella amb cadira de rodes perquè hi ha una jardinera que ocupa bona part del pas. La petició: que es desplaci la jardinera cap a l’extrem (cantonada de l’edifici) deixant el pas lliure fins a la porta de la sala de plens. Si, a més, s’habilita la rampa per entrar, serà tot un detall. I aquest escrit no pretén obrir cap debat. És només una explicació de vot i de posició davant les coses. És també una petició que estic segur que l’equip de govern atendrà.
Joan Rubal
Per Joan Rubal
Recentment Gent de Llavaneres i la resta de l’oposició van tombar una proposta del govern per a ubicar la ràdio municipal a la segona planta de l’edifici de El Casal. Aquest rebuig ha generat un cert debat I algunes crítiques que atenen més a l’atac ad personam (o bé al partit). Diuen: "és que la ràdio la va posar allà el regidor Mora (abans de Gent de Llavaneres) i ara vota que no i l’actual regidor de Gent de Llavaneres també vota que no". I ho diuen quasi com ofesos pel vot.
No sóc jo qui ha de defensar les posicions d’altres, però si que em toca fer-ho en nom propi (com a regidor), com a portaveu del Grup Municipal de Gent de Llavaneres ara i com a membre del que era aleshores regidor nostre.
Sembla difícil per a alguns adonar-se que el món canvia, que evoluciona i que el que era acceptable fa uns segles o tan sols uns anys enrere, ara ja no ho és. Tenir esclaus, fer treballar els nens, les jornades de treball de 14 o 16 hores o anar en moto sense casc són coses que en el passat eren socialment i legalment acceptables, i ara no ho són. No vull comparar l’esclavatge amb l’anar en moto sense casc; és només una manera d’exposar comportaments de diferent importància i veure que, fins i tot, els més rellevants s’acceptaven (tenir esclaus) i també que coses importants, però de menys envergadura, també es modifiquen (no portar casc).
El món canvia, la gent es mou i la societat evoluciona. I hem d’intentar anar a millor, cap a millors condicions urbanes que permetin que tota la ciutadania, gaudir de condicions mínimes suficients per fer la seva vida, per relacionar-se, per moure’s, etc. No dic condicions d’igualtat, perquè mai no serà igual anar a peu que moure’s amb una cadira de rodes, amb crosses o arrossegant un cotxet de nen o un de la compra carregat. Per això parlo de condicions mínimes suficients. I han de ser condicions que respectin la dignitat de la persona. És cert que de vegades ens trobem amb persones i les intentem ajudar o els oferim, i ho hem de fer sempre, però aquestes persones poden exigir de la seva Administració que per entrar a un local públic no hagin de demanar favors. És un dret exigible, i així s’ha de veure.
Per això, hem d’exigir més als nostres governants i ens hem d’exigir més a nosaltres mateixos com a ciutadans que compartim espais. Per això mateix, permeteu-me que des d’aquí i ara demani una cosa que no he aconseguit mentre he estat al govern: fora de l’horari d’atenció ciutadana, la porta que es fa servir a l’ajuntament és la que dóna a la sala de plens. En aquesta porta no hi ha rampa per a fer-la accessible. El desnivell es pot superar fàcilment per una persona una mica hàbil amb cadira de rodes (i ho he comprovat). Aquesta porta té, però, un problema i és que no es pot arribar a ella amb cadira de rodes perquè hi ha una jardinera que ocupa bona part del pas. La petició: que es desplaci la jardinera cap a l’extrem (cantonada de l’edifici) deixant el pas lliure fins a la porta de la sala de plens. Si, a més, s’habilita la rampa per entrar, serà tot un detall. I aquest escrit no pretén obrir cap debat. És només una explicació de vot i de posició davant les coses. És també una petició que estic segur que l’equip de govern atendrà.
Joan Rubal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

