El pacte de l’Ajuntament de Llavaneres entre CIU i PP és legítim. Cal unir forces per tirar endavant el model de poble que volem. Cal garantir la governabilitat. Aquestes i altres frases similars ens esperen els propers dies per explicar l’inexplicable, per justificar allò que difícilment es pot arribar a entendre. Són frases que, dissortadament, hem sentit altres vegades a Llavaneres quan al nostre poble CIU i PP ja van pactar fa anys, quan PSC va facilitar un govern del PP i ara ho tornem a sentir de nou en el pacte de “governabilitat” de CIU i PP.
El primer que em ve al cap és què deuen pensar algunes persones que conec, que veig cada dia, que sé com es diuen, amb qui comparteixo amistat i que són votants de CIU que han estat treballant, però de veritat, per tal que a Llavaneres canviés el govern del PP que s’hi havia instal·lat durant tants anys. Només puc dir-vos: amics, molts de nosaltres sabem que el programa “comú” entre CIU i PP no existeix. Només cal llegir-se cada un dels dos programes… Sincerament crec que molts militants i votants de CIU us mereixeu alguna cosa millor més enllà d’aquesta immensa mediocritat que ens ve a sobre.
Abans que es comencin a adjudicar dedicacions exclusives i sous vull dir que cada una d’aquestes decisions és, per a mi, un burla a la ciutadania i més en temps de crisi. No podem barrejar qüestions i demanar que la política ens solucioni la vida personal o laboral. Aquest fet embruta la imatge de la política. Cal donar exemple i fer que la política compleixi el seu veritable objectiu: millorar les condicions i la qualitat de vida dels ciutadans. En un municipi com el nostre penso que els polítics s’han de guanyar la vida pels seus propis mitjans i més en els temps que corren. Caldria recuperar alguns principis bàsics de la democràcia que ens hem apressat a oblidar…
Després de totes les mobilitzacions que s’estan produint els darrers mesos em pregunto si els representants de PP i CIU de Llavaneres miren la tele, escolten la ràdio, llegeixen els diaris… En resum si són capaços d’interactuar amb el món que els envolta. Crec sincerament que no. Estem veiem un pacte, no entre sords, sinó entre persones que no volen escoltar. I dic persones i no formacions polítiques, per respecte a aquestes persones que conec de diferents ideologies, que fins i tot formen part de llistes electorals i que superen amb escreix el capital humà dels qui els representen. Triar qui et representa és bàsic, ho dic per experiència. Hi has de confiar plenament, has de saber què pot i que no pot fer i, sobretot, has de tenir clar que no buscarà el poder a qualsevol preu. Del contrari els riscos són evidents.
Des de Gent de Llavaneres tampoc tenim la solució definitva, no us penseu, però sí que tenim clar com cal fer les coses: a través del diàleg, buscant el consens (mai ens neguem a parlar amb ningú si és sobre Llavaneres), sense pretendre viure de la política i, sobretot, amb honestedat, i això vol dir postures raonables i sempre transparents. Sempre hem dit que el dia que ningú ens voti ens n’anirem a casa i cap problema, només som a la política per il·lusió i per compromís. Ens consta que en alguna altra formació també hi ha persones que són així.
Certament estic trist. Em tornen a venir al cap aquells comentaris de “Tú ets de Llavaneres, on mana el PP?” que ara seran “És cert que a Llavaneres mana CIU i el PP?” i jo, tornaré a mirar a terra i faré que sí amb el cap. I tornaré a pensar que aquest bonic poble que la meva dona i jo vam triar per a viure fa 20 anys, on han crescut els meus fills i on he fet i tinc bons amics, tornarà a ser una mostra del que no hauria de passar en política, com tantes i tantes coses que ja arrosseguem com a llavanerencs.
Si com deia Churchill, l’èxit consisteix a aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se, els llavanerencs devem estar molt a prop de l’èxit.
Caldrà tornar a agafar aire, tornar a demanar dignitat als partits, intentar no abaixar la cara perquè molts i de diferents ideologies treballem per un Llavaneres millor i també caldrà tornar a demanar uns representants que estiguin més a l’alçada dels seus votants.
Em sap greu seguir la tendència, però jo també estic indignat. Indignat i trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada