Hola a tots. Amics meus i companys d’investigació de la fauna i flora del nostre planeta Terra em van avisar de l’aparició de noves varietats d’espècies a la població de Sant Andreu de Llavaneres. Per posar-vos al dia ,seguidament, us faig un resum dels seus descobriments.:
“Després d’un profund i acurat estudi i de tasques de cens poblacional i de camp vam descobrir 10 varietats d’espècies ja conegudes, però sembla que per efectes encara desconeguts, varen mutar. Tot seguit faré una descripció de cadascuna d’elles ja que si les trobeu per el carrer no us encomanin els seus efectes interessats , malignes i destructius de tot el que es posa en contacte amb elles.
La primera de totes elles es la variació de la coneguda sangonera (Hirundo medicinalis )i a la seva varietat li hem donat el nom de Bernata. Aquesta nova varietat s’ha acostumat a viure i a xuclar la sang del poble. La reconeixereu per els seu somriure .Primer s’enganxa a la víctima, l'esprem i quan està farta es deixa caure i busca un altre lloc on seguir atipant-se. Espècie molt perillosa (aneu en compte).
Aquesta espècie anterior acostuma anar acompanyada per dues varietats més .Les varietats Bartolina i Costense. Viuen del que li sobra a la Bernata. La Bartolina la reconeixereu per el seu aspecte amorf (no us en refieu es un parany i és perillosa com l’anterior). La varietat Costense la reconeixereu perquè en la part dorsi-ventral porta , com si fos un tatuatge, un jou i unes fletxes (no cal dir rés de la seva perillositat).
En ordre d’importància la quarta espècie descoberta es una varietat del vertebrat superior de Coluber scalaris (serp verda comú). La hem batejat com a varietat Carrerina. S’ha especialitzat en sobreviure en totes les circumstàncies, èpoques i canvis. Si se la molesta s’alça desafiadora, però si se l’abraona se'n và.
També s‘ha trobat una varietat de Bufo sp. (gripau). Es el gripau de Noguera . Animaló que sobreviu des de fa molt de temps en aquest ecosistema ja que practica la llei del mínim esforç.
La resta de varietats descobertes pertanyen totes a espècies paràsites incloses en el grup de les paparres, rènecs , llagastes, puçes i altres insectes hematòfags . Soles no son molt perilloses, però si actuen conjuntament poden arribar a eliminar a l’hoste.
Conegudes aquestes espècies paràsites el nostre equip va intensificar les investigacions per posar fre a aquesta onada de depredació i aprofitament del que no és seu. Vam instaurar un tractament que encara que no és efectiu del tot , les pot frenar. Es a base de:
Nanina, Salimicina, Bastidina, Martinidina, Rubalicina, Minguellicina i Ruizina a parts iguals..
Aquest tractament, com he dit anteriorment no es efectiu del tot. S’ha d’aplicar en dosis elevades cada dos mesos que és quan els podreu localitzar tots junts. Els efectes de la medicació, fa que treguin fum i foc per tots els orificis de la seva anatomia. El tractament es pot acabar definitivament al cap de 4 anys amb un bon cop d’urna al cap.”
Signat
B/R
